Reviure l’infern nazi en 3D

Barcelona“Hi ha 40.000 homes, dones i nens al camp. Tifus, febre tifoide, disenteria, pneumònia... Un 75% són dones. Estan o bé malalts per falta d’aliments o bé morint d’inanició. Només els últims mesos, a 30.000 persones les van matar o les van deixar morir. Quan vam arribar, les condicions eren indescriptibles. La gent havia estat sense menjar durant sis dies. En un tros de terra hi havia gent moribunda. No es podien distingir els uns dels altres, l’únic senyal que eren vius podia ser una convulsió o la tremolor de l’últim sospir d’un esquelet vivent”, escrivia el periodista de la BBC, Richard Dimbleby, quan va entrar amb les tropes britàniques al camp de concentració de Bergen-Belsen. Ara, 70 anys després, un equip de recerca de la Universitat Pompeu Fabra vol recrear un centenar de camps nazis amb la tecnologia 3D. De moment, ja han fet una aplicació que permet reviure com devia ser la vida a l’infern nazi i el dia en què va ser alliberat el camp de Berben-Belsen: des de l’eufòria fins a la vergonya davant les mirades torbades dels alliberadors o l’impossible retorn a casa.

La reacció dels supervivents

Molts alumnes alemanys -a Alemanya és obligatori que els estudiants visitin els camps de concentració nazis- ja han utilitzat State of the art in Digital Humanity. Es tracta d’una aplicació pedagògica per a tauleta que recrea amb mapes, geolocalització, realitat augmentada i documents com ara fotografies, extractes de diaris o dibuixos fets pels presoners, la vida i la mort rere les filferrades. Fins i tot es pot escoltar exactament, a través dels sons i de les veus dels exhaustos supervivents, com van ser les primeres hores de l’alliberament.

“Ho hem d’explicar. No es pot viure d’una altra manera. Potser els que ens escoltin pensaran que mai més podrem ser persones normals. I quan comences a explicar-ho és tot tan cruel...”, relata Charlotte Grunon, una de les supervivents de Bergen-Belsen. “Ens hem d’afanyar, no hi ha gaire temps perquè els supervivents s’estan morint. Tenim cinc anys per poder recollir els últims testimonis”, explica el cap del grup de recerca Synthetic, Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra, Paul Verschure. Psicòleg, neuròleg i expert en intel·ligència artificial, Verschure participa des de l’any 2012 en la recuperació virtual de la història del camp Bergen-Belsen i acaba de fundar la Future Memory Foundation amb l’objectiu d’aconseguir fons per recrear de manera digital i en tres dimensions el centenar de camps de concentració i extermini nazi.

La societat involucrada

Per Verschure és imprescindible mostrar de manera virtual tot l’entramat -amb 45.000 ubicacions que inclouran camps, guetos, casernes i centres de tortura- per fer visible com funcionava la maquinària de terror nazi: “Es tracta de mostrar que darrere els camps de concentració i extermini hi havia tot un sistema, una organització, era una màquina de matar que comptava amb el suport de la societat: hi havia els trens, els pobles per on passaven els presoners, les carreteres... -detalla Verschure-. Per força hi havia d’haver un gran nombre de persones involucrades directament o indirectament”, afegeix. “Els presoners de Bergen-Belsen arribaven amb tren i després havien de fer un recorregut a peu. Ningú sortia d’allà. Els que vivien al voltant sabien què passava”, reflexiona.

En opinió del psicòleg i neuròleg, s’ha divulgat força la història de les víctimes però no dels culpables: “Molts responsables van reprendre la seva vida sense cap problema i fins i tot se’ls va tractar com a herois de guerra”. L’atractiu de l’aplicació, segons Verschure, és que sigui més fàcil endinsar-se en la història: “Els estudiants poden pensar que un llibre és avorrit. Amb aquesta eina fan el seu propi recorregut, construeixen ells mateixos la història i han d’anar enllaçant els fragments. De moment, a Bergen-Belsen ha tingut èxit i tenim moltes peticions d’escoles i instituts”. Per tirar endavant el projecte de recrear un centenar de camps de concentració en 3D, Verschure necessita 500.000 euros: “Tot és qüestió de recursos, hem de convèncer els que tenen diners perquè ens ajudin a finançar-ho. És complicat perquè la gent inverteix en art però costa que ho facin en memòria”.

Encara ara sorgeixen noves investigacions sobre els camps de concentració i extermini nazis. Fa un parell d’anys, el Museu de l’Holocaust dels Estats Units de Washington va donar una una xifra dels centres on van ser confinats homes i dones durant el nazisme: 42.500 ubicacions.

Entre 15 i 20 milions de víctimes

Segons l’estudi de Geoffrey Megargee i Martin Dean, entre 15 i 20 milions de persones van morir o van estar empresonades en algunes de les instal·lacions que Alemanya va crear: 30.000 camps de treball, 1.150 guetos jueus, 980 camps de concentració, 1.000 camps de presoners de guerra, 500 bordells d’esclaves sexuals i altres camps on es practicava l’eutanàsia a avis o malalts. Totes aquestes xifres sobre un mapa dibuixarien una xarxa molt densa.

Els camps s’adaptaven a les necessitats dels nazis i tenien uns objectius concrets. De vegades, de rendibilitat econòmica. L’engranatge de la maquinària és el que vol fer visible Verschure. El protocol de la Conferència de Wansee del 20 de gener del 1942, que planejava l’eliminació final dels jueus, detallava que havien de ser evacuats cap a un est indefinit. Conduïts en grans columnes, separats per sexes, se’ls portaria a construir carreteres a un cost econòmic molt baix. “No hi ha dubte -afegia el protocol- que se’n perdrà una gran proporció com a conseqüència d’una selecció natural”.