Hi va haver un crit general d’espant. Els autors del crim eren una colla de trabucaires amb barretina i espardenya, que havien entrat a cals Pocapena com si fossin amics de tota la vida. El patriarca Feliu Pocapena, que juntament amb la vida del seu fill veia també finiquitades les escasses possibilitats que tenia de salvar la seva sicav a Suïssa, va exclamar:
-Però què feu, torracollons?
La matriarca Núria Pocapena, juntament amb les seves filles Fàtima i Marta, feien tan dignament com podien el paper de magdalenes tremoloses, mentre el gendre Colau Arguimbau i l’historiador Norbert Bolós intentaven passar desapercebuts.
-Animals, heu mort el meu fill! -cridava la matriarca, amb un to que volia ser desesperat.
-Mare, ara no t’ofusquis -li deia la Fàtima, a cau d’orella-. Amb tot el carinyo pel meu germà, la veritat és que tampoc s’ha perdut tant.
-La testosterona l’ha perdut, com a tants de mascles -afegia la germana Marta-. Sobretot, quan intenten fabricar moneda falsa.
I després d’intercanviar aquestes impressions, es tornaven a posar totes tres a gemegar estentòriament. Va haver de ser el gendre Colau Arguimbau qui fes el cor fort i, trencant el gel, s’adrecés al cap dels trabucaires:
-No és que m’importi gaire, però per què us heu carregat el meu cunyat?
-Ens pensàvem que militava en una determinada opció política que no podem esmentar -va respondre el cap de colla, mentre es col·locava degudament la faltriquera.
-La típica confusió -va reflexionar Colau Arguimbau-. A Mallorca ja hem après a anar més alerta. A posta feia vint anys que no sortia del meu paller.
L’àvia Mercè Pocapena, que no s’havia mogut del seu lloc ni havia abaixat la seva arma, va aixecar el got i va brindar:
-Pel jovent que no es deixa arronsar! Visca la llibertat!
-Mama, que li acaben de liquidar el nét -va objectar, tímid, el patriarca Feliu Pocapena.
-Tant se val! Fa setanta-cinc anys ja em van pelar el marit! -va vociferar l’anciana-. I saps què, nen? -va afegir amenaçadora, adreçant-se a en Feliu-. El teu pare no era qui et penses, sinó aquest que veus aquí!
I va assenyalar Jordi Pujol, que intentava desembarassar-se del tutú.
-He decebut Catalunya, ja em dispensaran, deixin-me en pau -va murmurar l’expresident.
-Mama! -es va esgarrifar el patriarca Feliu Pocapena-. Però això com és?!
L’àvia Mercè anava a respondre, però aleshores es va sentir un ritme de palmes i una veu coneguda:
- Si no tienes quién te quiera, ni a quién decirle te quiero, ¡buscar amor por dinero no sirve de ná!
Acabava d’entrar el gitano Peret, pletòric amb la seva guitarra, el seu cor i els seus palmeros.
