Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Què ha passat amb els joves i els estudiants?

ENS VÀREM AFARTAR durant anys, potser durant dues dècades, d’escoltar que els joves estaven desmotivats, que no tenien inquietuds, que no es demostraven preocupats per la realitat que els envoltava, que no responien, que ja no hi havia esperit crític, que no eren rebels amb o sense causa, que havien tornat conservadors i no sé quantes diagnosis més que, tot sigui dit, només el fet de sentir-ho t’aixecava certes suspicàcies sobre qui ho pronunciava. La veritat és que han passat molts d’anys dels quals no podem recordar gairebé cap gran mobilització juvenil o d’estudiants. Potser no en tinguessin gaires motius, o que els motius que alguns podien pensar que eren suficients per a la rebel·lió del jovent no els motivaven a bastament. De cop, pràcticament coincidint amb l’assentament dels governs del PP a l’Estat i a moltes comunitats autònomes, entre elles Balears, els estudiants, els joves en general, no només són als carrers amb una clara actitud de protesta, sinó que, a més, els trobam denunciats, detinguts i escortats per un desplegament policial del tot desproporcionat, això, per exemple, per ocupar les dependències d’una conselleria durant una hora en jornada de vaga o per entrar en una església a protestar contra la futura llei contra l’avortament. El que ha passat amb els joves en general i els estudiants en particular és que tenen moltes i bones raons per no callar ni tolerar ni un minut més el país que els estam deixant. Al llarg de dècades, amb més o menys fortuna, i amb més o manco encert, es devien sentir respectats per una societat que, errada o no, els tenia en compte i no els volia fer passar per un tub massa estret i embossat. Però no són ells els qui han canviat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF