L’EDITORIAL
Portada 03/04/2014

Precarietat i desregulació, una pobra sortida de la crisi

2 min

Quan una comunitat aconsegueix reduir l’atur durant 17 mesos consecutius, no es pot parlar de fet puntual, ni de casualitat. Balears ha fugit d’aquella terrorífica xifra dels 100.000 aturats i el mes de març passat, quan la temporada turística encara no tenia pràcticament rellevància a efectes de contractació, ha pogut arribar als 85.000. Mes a mes, les Illes han obtingut registres positius no només pel que fa als llistats del SOIB, sinó també en les irrefutables dades de la Seguretat Social. Creixen els cotitzants a les Balears. Mes rere mes, el Govern, com faria qualsevol executiu, destaca aquesta progressió i parla d’una innegable tendència consolidada. Ara bé, si s’analitzen les xifres de la contractació, les dades no permeten cap tipus d’eufòria. Prop del 85% dels contractes realitzats el mes de març varen ser temporals. Aquest percentatge es repeteix cada mes i representa una preocupant tendència del mercat de treball. Hi ha opinions per a tots els gustos. Mentre alguns experts afirmen que la incertesa del moment i la manca de crèdit a la petita i mitjana empresa fan que els propietaris no s’atreveixin a donar continuïtat als seus empleats, altres, principalment els analistes dels sindicats, asseguren que ens trobam davant un canvi de model, en el qual molts empresaris volen aprofitar l’avinentesa per estalviar costos per la via de la precarització laboral.

Ahir s’encetaren de bon de veres les negociacions entre la patronal hotelera i els sindicats. Les pretensions empresarials d’externalitzar serveis i de desregular una figura que ha estat clau per a l’ocupació a Balears, com és el fix discontinu, no semblen gaire compatibles amb el servei de qualitat del qual sovint s’omplen la boca els empresaris d’allotjament. En tot cas, el que sembla cert i segur és que en el millor dels casos el turisme no pot absorbir tota la massa d’aturats que la punxada de la bombolla de la construcció i dels sectors vinculats va deixar al carrer. És necessari un debat profund sobre el model econòmic, per reflexionar a què es volen i poden dedicar els nostres joves. La majoria del PP al Parlament, incomprensiblement, ha rebutjat la proposta de debatre-ho.

stats