Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

Parlant amb el Gallo (1914)

Glosa de Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) a L’Esquella de la Torratxa (15-V-1914). Des d’avui a Can Framis / Fundació Vila Casas s’exposa aquest quadre taurí (1885-1886) de Ramon Casas.

Hem tingut la gran honra de dinar al costat del Gallo. Deixant-nos de modèsties, que hi ha moments que no són del cas, podem dir que l’hem tingut a prop, que l’hem pogut tocar, sentir, donar-li la mà; el que desitjaria el vuitanta per cent d’espanyols, i el noranta-vuit per cent de catalans que omplen, fins en els jorns de treball, les tres grandioses places de la laboriosa Barcelona. El Gallo, que és un home modest, simpàtic, natural, que no parla de filosofia, ni d’estètica, ni de retòrica; que ni tan sols és noucentista, ni de cap institut d’ensenyança, ni de cap acadèmia taurina, sinó que és ell, el Gallo, un bon torero que es guanya honorablement la vida, ens ha dit coses de Barcelona, de les quals li han d’estar agraïts tots els partits de la labo- riosa, tant els que tiren a la Dreta com els que es decanten a l’Esquerra. Ens ha dit, i ens omple de joia, que avui en dia Barcelona és la ciutat de la nostra Espanya que més exalta el seu ofici; que té més afició a les banyes, i que àdhuc deixa, en els jorns feiners, el que abans en deia Sant Treball, per anar a aplaudir un “pas de pit”, una “burxada dins als dits” o una “verònica amb els peus junts”. Ens ha dit que si a la seva terra s’empenyen la capa i el rellotge per anar-lo a veure torejar, el fet no té molta importància; primera, perquè allí no hi fa fred, i després, perquè no porten pressa; essent així que a Barcelona s’han de deixar les vuit hores, que és el de més mal deixar en una ciutat industrial, i ens ha dit, per últim, que estimava tant aquest públic, que plega per anar-lo a veure a ell... de luces, que si no fos andalús de naixença voldria ésser fill de Catalunya, perquè creu que enlloc del món s’estima més els homes que valen. “Catalunya i avant!”, li hem contestat. “Eso é!”, ens ha contestat ell. I després de beure sense porró -perquè no el teníem a mà- i brindar per la presidència, ens ha promès que mentre toregi i li quedi pell per foradar, cames per córrer i capa i muleta, es recordarà sempre de la terra que més estima el toreo, perquè ho demostra amb les tres places. I l’hem abraçat, i ploràvem.