El nou PSOE de Pedro Sánchez va començar a caminar ahir amb el conegut ritual dels partits: discursos pujats de to, molts aplaudiments i moltes abraçades entre aquells que, fins fa poques setmanes, s’han enfrontat en el procés de primàries i ara es troben més o menys representats en l’executiva. Cal dir que el PSOE, tot i que sigui dins dels cànons de la política convencional, ha sabut trobar una cara nova i escenificar una renovació que d’altres, com ara el PSC, no han aconseguit. Sánchez, però, no representa ni de bon tros la renovació que va suposar Zapatero l’any 2000 quan es va imposar per nou vots a José Bono, que era l’opció oficialista.
La candidatura del polític madrileny ha estat afavorida per la vella guàrdia del PSOE per curtcircuitar alternatives més trencadores, com la de Pérez Tapias o el mateix Eduardo Madina, i per falcar el PSOE en el terreny del pacte constitucional del 78. En aquest sentit, els primers missatges de Sánchez en el discurs d’ahir són poc esperançadors i queden molt lluny de la catarsi que necessita el PSOE per tornar a convertir-se en alternativa de govern a Espanya. Sense una autocrítica profunda en el camp econòmic i un canvi de paradigma en el territorial serà molt difícil tornar a ser el pal de paller de l’esquerra. Les enquestes demostren que l’electorat socialista tradicional s’està passant a opcions que sí que representen un trencament amb el passat, com ara Podem.
Sánchez, a més, va cometre ahir un error d’enormes proporcions en equiparar coses tan diferents com violència de gènere i independentisme. A qui se li acut posar en un pla d’igualtat un delicte amb una opció ideològica? Quin concepte de democràcia s’amaga al darrere d’aquesta afirmació? Algú s’imagina que hagués dit comunisme o anarquisme en lloc d’ independentisme?
Seria convenient que Sánchez aprofités la reunió d’avui amb Rajoy per rectificar aquestes paraules i demostrar que de veritat té un projecte alternatiu per a Catalunya que passa, abans de res, per escoltar la seva veu a les urnes. Perquè abraçar-se al PP contra el 9-N només servirà per accentuar la decadència del PSOE.
