PAREU MÀQUINES
Efímers 25/10/2014

Oleguer Pujol: un ball interessat de xifres

i
àlex Gutiérrez
2 min
La policia s'emporta Oleguer Pujol després del registre policial a casa seva. FRANCESC MELCION/DIARI ARA

Les sospites de blanqueig que pesen sobre Oleguer Pujol ja són prou escandaloses perquè no calgui potinejar amb els números per magnificar el cas. “Oleguer Pujol: 2.177 milions amb només 35 anys”, titulava El Mundo. “Va comprar personalment 1.152 oficines del Banc Santander el 2007”, afegia. Expressat així, sembla que es parli de la seva fortuna personal. Cap simpatia per qui defrauda, perquè els diners que no posa ell els amollo jo (o vostè), però sembla més precís titular-ho com feia La Voz de Galicia : “Oleguer Pujol va moure 2.500 milions en negocis immobiliaris en 5 anys”. A dins, el diari explicava com els investigadors creuen que es tracta de “fons d’inversors assentats en paradisos fiscals, als quals el fill petit del president català s’oferia per rentar capitals”. És a dir, que més que un pastisser -diaris en castellà sucumbien al verb amasar- la figura que perfilen les investigacions és més aviat la d’un (molt ben pagat) bugader.

A l’altre extrem, El País titulava una peça “Oleguer Pujol té un 0,04% dels 3.000 milions invertits, segons Drago [una de les seves gestores]”. O sigui, 1,2 milions d’euros, una xifra ben diferent dels 2.177 milions suggerits pel titular d’ El Mundo. El diari de Prisa explicava també que, abans que el jutge obrís la causa, l’empresa va lliurar a la Fiscalia Anticorrupció una auditoria signada per Deloitte en la qual se sostenia que no hi havia irregularitats. Un detall en un quadre adjunt feia intuir el perquè d’aquest tractament informatiu apaivagador per part d’ El País : entre les compres de l’opaca gestora d’Oleguer Pujol, hi ha dos immobles a Madrid i un a Barcelona propietat del grup Prisa. El grup editor alleujava així el seu enorme endeutament. I va seguir ocupant les instal·lacions en règim de lloguer.

stats