Obama i Cuba
La vigília de l’anunci del desgel entre els Estats Units i Cuba vaig rebre un e-mail d’Iván de la Nuez des de l’Havana. “És molt interessant el que m’he trobat aquí un any després. El treball amb la història que està fent la gent de la meva generació, i al marge de la història els que no tenen ni 30 anys. Pel que fa a canvis, n’hi ha molts, sobretot econòmics. No radicals, ni en la línia del que caldria esperar pels que vam viure la Guerra Freda, que és història també”. Per a ell, com per a altres de la seva generació, el camí adequat és una transició equitativa, no una simple absorció de l’illa pel diner de Miami. Sembla que les noves generacions de cubans de l’exili també ho comencen a veure així. L’Iván acabava: “Diguem que Cuba, per fi, connecta amb el món”. L’endemà Obama posava a disposició dels cubans -“Tots som americans”- un gran endoll. I l’Iván em descriu un clima d’“eufòria, acudits i sensació de victòria sobre la línia dura”.
El règim cubà es un anacronisme, però el bloqueig també. Un anacronisme perfectament inútil, com ha reconegut Obama, malgrat les protestes republicanes: el fonamentalisme democràtic, per més que es vesteixi de seda, fonamentalisme es queda. El futur de Cuba depèn dels que són allà, els de més de trenta anys, encara embolicats amb la història, i els de menys. I el contacte fluid amb els EUA farà molt més que el bloqueig perquè Cuba avanci cap a la democràcia.
Obama ha fet el pas; Europa, un cop més, el ridícul. Té a veure amb l’intent de Bush, Blair i el seu escolanet Aznar d’implantar el fonamentalisme democràtic aquí. Per a la resta, silenci sobre la vergonya compartida: Guantánamo, aquests llimbs sense llei ni dret que els EUA van instal·lar a l’illa sense que els dirigents cubans hagin aixecat mai la veu, probablement perquè així els gringos perden autoritat a l’hora d’exigir respecte als drets humans. L’operació Cuba d’Obama només serà completa quan es tanqui Guantánamo. La democràcia l’han de construir els cubans; de moment, la seqüència prevista -pluripartidisme, fi de l’embargament, relacions diplomàtiques- s’ha invertit, diu l’Iván.
