Au, ja hi som. Un altre cop tothom criticant el pobre Rouco Varela. Total, perquè ha fet política des del púlpit. Però, a veure, per què no ha de poder fer-ne? Espanya és o no és un estat aconfessional? Sí, oi? Doncs als funerals d’estat (aconfessionals tots ells) fets en una catedral (també aconfessional), el més lògic és que el bisbe oficiant de la cerimònia (també aconfessional i laica, sí) faci una homilia evitant qualsevol tipus de referència religiosa. Perquè, a veure, si el bisbe no pot fer un acte cristià catòlic (per això de l’aconfessionalitat), de què vol que parli, el pobre home? De si aquest any no ha fet gaire fred?
No, coi. Si la majoria absoluta dels assistents tenen relació amb la política o directament són Estat (aconfessional tot ell), doncs ha de parlar de política. De què si no? I ara vostè em dirà: “Escolti, ja posats, el bisbe podria haver parlat de futbol, no? I obrir un debat entre el madridista Aznar, el culer ZP i el matalasser príncep Felip”. Bé, doncs si vostè ha dit això, vostè és un inconscient (o una inconscient). No sap les passions enfrontades que aixeca el futbol? Un bisbe (sobretot si és aconfessional) ha d’unir, ha de buscar la concòrdia. Com vol que tregui el tema del futbol, que genera tanta divisió? ¿Sap quantes famílies no poden dinar juntes el dia de Nadal per culpa del futbol? Era molt més prudent tocar un tema menor com la Guerra Civil i dir que pot repetir-se per culpa de les actituds d’alguns. Ah, i no dubti que dient “alguns”, el bisbe va pensar en ell i en els seus, aquesta gran fàbrica de guerracivilisme.
