La premsa antisobiranista aprofitava ahir l’afer Pujol per fer una tasca de contagi i intentar minar el procés. Així, l’ Abc titulava: “La confessió de Pujol deslegitima el desafiament sobiranista català”. Cap fet, cap dada, cap notícia: pur suflé interpretatiu. El País ho apuntalava una mica millor amb “Mas intenta que la confessió de Pujol no faci mal al seu projecte sobiranista” (però el titular venia amb una subtilesa de propina: considerar el sobiranisme com una estricta aposta personal d’un mandatari, obviant la clamorosa arrel popular del moviment).
Mentrestant, al quiosc català, dos diaris s’aplicaven a minimitzar el tema. El Punt Avui, per exemple, era l’únic rotatiu (català o espanyol) que no esmentava Pujol en portada. I La Vanguardia ho feia amb titulars que positivaven el desastre, o si més no ho intentaven. “La família Pujol ha pagat ja dos milions al fisc”, deia la primera pàgina i es transmetia la idea que era l’expresident qui havia pres la iniciativa de fer net (cosa que es reforçava en l’article del director, on se censurava l’ocultació de diners, però es qualificava la confessió com a “acte de coratge”). Això contrastava amb la interpretació d’altres diaris, que consideraven la confessió un moviment reactiu en saber que estava acorralat per les investigacions policials. Els verbs escollits als subtítols tenien també valor analgèsic: “CDC convida l’expresident a retre comptes al partit” i “Mas admet que als governs de CiU també es van fer coses malament”.
Entre l’explotació del cas Pujol amb finalitat recentralitzadora i el seu soterrament a cop d’eufemisme, vet aquí una tercera via -factible- que paga la pena de reclamar.
