'Negacionisme' és un terme usat per a anomenar l'actitud que consisteix a negar l'existència d'algun fet, en general, prou evident gràcies a les proves de què es disposa. Es pot negar des de l'holocaust a l'evolució de les espècies.
En aquesta legislatura hem experimentat un govern que, sobretot, s'ha fonamentat en la negació virulenta d'evidències. Evidències que només poden no veure els ulls avesats a dur clucales.
I, naturalment, les actuacions que ha capitanejat el nostre expresident regional espera ser (o esperem que sigui), han generat, com a resposta, la necessitat de posicionar-se a favor d'aquestes evidències, amb la finalitat d'evitar que les mentides repetides mil vegades puguin arribar a ser preses com a veritats. Avui mateix hi torna a haver una caminada i una concentració per a defensar la necessitat d'un model d'escola socialment integrador i d'una política que permeti la pervivència digna de la llengua catalana, de la llengua pròpia de les Illes Balears. Els beneficis tant d'una cosa com de l'altra, tan evidents tot i que, fins ara, no suficients, han estat negats pels qui han ocupat els principals càrrecs de govern aquest quadrienni. És lamentable haver de tudar tanta d'energia en la defensa d'evidències qüestionades pels qui n'haurien de ser els principals valedors; tanta d'energia destinada a evitar la destrossa en lloc de poder-la fer servir per a avançar en la construcció d'una societat més racional i més solidària.
Han negat que siguin nostres determinades expressions i formes lingüístiques tradicionals, tan nostres que, a més de ser part de la llengua, també són pròpies del nostre ús tradicional. Ens han negat la possibilitat de veure determinats canals de TV i de ràdio en català. Han evitat l'autoritat que l'Estatut concedeix a la Universitat en matèria lingüística.
Però, en aquesta mateixa línia, també han negat –fins i tot en sessió parlamentària– altres evidències com l'existència dels Països Catalans –i, alhora i absurdament, que les Illes en formin part–, amb un afegitó que deia que l'única cosa que tenim en comú tots els qui en formam part és la llengua (!). Com si això no fos res. Quan dues societats comparteixen una llengua és perquè comparteixen moltes altres coses, de caràcter històric, social, cultural, etc. No cal fer-ne cap llista, seria massa llarga. Els Països Catalans existeixen, no com a unitat politicoadministrativa, és clar, però sí com a comunitat lingüística, cultural i històrica.
També han negat l'ús de la senyera per a representar aquesta realitat lingüística i cultural, fins i tot amb l'arma d'una retrògrada Llei de símbols. La prohibició de l'ensenya de les quatre barres, que, a més de ser part dels escuts i les banderes que representen les institucions polítiques més importants de les Illes Balears, d'ara i del passat, també són presents, com tots sabem, en molts escuts municipals, en molts d'edificis (la Seu, la Llonja, el Consolat, l'Hospital General, els bancs dels jutjats del Palau de Can Berga, el bigam de Sant Francesc, l'arrambador de l'escala noble i els vitralls de Cort...), en documentació antiga i moderna... I en tots els casos com a símbol propi. ¿Tot hauria de ser fora de la llei, segons el Govern? Si les quatre barres no ens corresponen, també estaria fora de la llei l'escut d'Espanya, o a l'escut d'Espanya no hi seríem. El quarter que ens representa, als illencs, juntament amb els aragonesos i la resta dels territoris de parla catalana està ocupat per les quatre barres. ¿Com és possible que ens puguin representar a l'escut d'Espanya i no ens puguin representar al balcó d'un ajuntament o al pati d'una escola? Negar evidències fa caure, sovint, en el parany de les contradiccions.
Posats a ser negacionistes, val més negar l'esfericitat de la Terra, a la manera de Quimi Portet: “La terra és plana, ho sap tothom, / però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.”
Ja deu ser ben hora que els neguem qualque cosa, a aquesta gent que només pensa a negar-nos-en tantes, fins i tot l'existència col·lectiva. Negar-los la direcció política de la terra i dels ciutadans dels quals neguen la personalitat i el futur seria una bona idea.
I mentrestant, fins i tot, el rellotge de la torre del Consolat, fent companyia a en Figuera –de Cort–, indiferent al canvi quadriennal de llogaters, a cada hora toca els quarts: un quart de deu, dos quarts de deu, tres quarts de deu... No ho digueu molt fort, que si els del Govern se'n temen són capaços de fer-lo arrestar o de fer-lo emmudir per aquest excés de catalanitat.
