NOVES FORMES D’EDICIÓ
Portada 22/08/2015

Tens un llibre al calaix? Autopublica’t!

Un 63% de les persones voldrien escriure un llibre però el 93% creuen que seria difícil que una editorial el publiqués

Laura Serra
7 min
Una de cada quatre persones que han escrit un llibre l’han deixat al calaix i no l’han publicat perquè no saben com fer-ho.

BarcelonaD’aquell mantra que diu que per aconseguir la felicitat cal “plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre”, sembla que la majoria només es queden amb els dos primers. Segons un estudi fet per Amazon l’abril passat a 5.000 persones de tot l’Estat, al 63% els agradaria escriure un llibre algun dia -és més: dos de cada deu enquestats consideren que tenen una vida prou interessant per escriure’n un llibre!- però només el 51% dels enquestats per Amazon s’han posat davant la pàgina en blanc i el 82% d’aquests mai han acabat la novel·la.

L’èxit de l’Aula d’Escriptura de la Universitat de Girona o els gairebé 2.000 alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès -la segona més gran del món- demostren que, malgrat tot, la febre literària està molt estesa i no és una moda passatgera. Així que segur que hi ha qui arribarà fins al final. El problema definitiu, en realitat, apareixerà quan els toqui enviar l’original a les editorials. Una de cada quatre persones que han escrit un llibre no l’han publicat per desconeixement de com fer-ho i nou de cada deu dels enquestats veuen molt difícil que els hi compri una editorial.

Amb aquest panorama, internet i les plataformes d’autoedició (la Kindle Direct Publishing d’Amazon i la Tagus de la Casa del Libro, entre d’altres) poden ser una bona sortida per posar a prova el talent literari. És el que va fer Josep Capsir (Barcelona, 1970). Administratiu aficionat a l’escriptura, quan va acabar la novel·la històrica que estava redactant en el seu temps lliure, La herencia de Jerusalén, la va entregar a una agència literària. Mai la van arribar a vendre a cap editorial. Tip d’esperar, un any i mig després se la va autopublicar a Amazon. Des del 2012 n’ha venut 17.000 exemplars: és un supervendes. “Si s’hagués publicat en paper en una editorial, la tirada hauria sigut d’entre 500 i 5.000 exemplars, que és la que té un autor mitjà. I difícilment hauria passat a una segona edició, tret que fos un boom. Per a una editorial, si no tens èxit en tres mesos, s’ha acabat”, afirma Capsir. Ell, a Amazon, tres anys després encara té entre dues i cinc descàrregues al dia d’aquella novel·la. Ha arribat a vendre 90 llibres al dia.

El cas de Fernando Gamboa (Barcelona, 1970) encara és més excepcional. Una lesió va obligar aquest guia d’esports d’aventura i submarinista a fer repòs, cosa que va aprofitar per escriure un llibre “per mantenir la ment ocupada i seguir viatjant amb la imaginació”, recorda. Aquell projecte es convertiria en La última cripta, l’inici de la seva trajectòria literària. Si bé va publicar els tres primers llibres en grans editorials, després de provar l’autopublicació a Amazon mai ha tornat a enviar un manuscrit a una editorial. “És la millor decisió que he pres en tota la meva carrera”, assegura.

La última cripta és el llibre digital que s’ha venut més en la història d’Amazon.es i un altre títol seu, Capitán Riley, ha sigut el més venut al mateix portal els últims 12 mesos. Això vol dir que és l’autor autopublicat més llegit a Espanya, ja que Amazon suposa més del 80% de les vendes d’e-books a l’Estat i més del 60% a escala mundial.

Posar a prova el talent

L’autor penja l’original, tria el preu i s’endú del 30% al 70% de les vendes

Autopublicar-se és tan fàcil com penjar un arxiu a la xarxa. És essencial que estigui corregit, que tingui una bona sinopsi i afegir-hi una portada atractiva. Hi ha fòrums on se solen debatre tots aquests aspectes per ajudar l’autor a decidir-se. Els escriptors més populars fins i tot fan concursos amb els seus fans. “Per 300 euros tens una edició digital com déu mana”, garanteix Capcir. De fet, ja estan creixent nous negocis al voltant de l’autoedició: correctors i dissenyadors ofereixen els seus serveis professionals als escriptors independents; en el cas dels correctors, ho fan a canvi d’un percentatge de les vendes en aquell idioma.

Un cop publicat, el preu del llibre també el tria l’autor i es pot endur un percentatge d’entre el 30% i el 70% de les vendes (en funció de si el llibre costa menys o més de 2,68 euros), molt per sobre del que rebria en cas que l’hi publiqués una editorial (el 10% de drets d’autor, habitualment). Esclar que el preu dels seus e-books és sorprenentment baix, sovint entre 1 i 4 euros: “És l’única manera de ser competitiu. Si Matilde Asensi i Dan Brown valen 4 o 9 euros, jo l’he de posar molt més barat o no en vendré”, explica Capsir.

Els escriptors autopublicats volen treure’s de sobre la llufa que són els rebutjats del sistema editorial i que, per tant, la seva qualitat és més baixa. “Aquí encara hi ha moltes reticències i es creu que hi haurà faltes d’ortografia o que potser és un nyap. I pot ser veritat: Amazon no fa un control de qualitat. I per això valen un euro. Que ho comprovin els lectors”, els repta Capcir. A Amèrica, aquest prejudici està força més superat, diuen. Com que “autopublicat” està connotat negativament, els autors prefereixen anomenar-se “independents”, perquè treballen l’edició de les seves novel·les de manera professional. “Som conscients que la gent paga; no és un blog gratuït”, explica Capcir.

“La gràcia de ser independent és que no tens un editor o un cap de màrqueting que filtri el que dius, que et suggereixi de què hauria d’anar el llibre. Ets absolutament lliure per ser genial o escriure tonteries. Els lectors són els únics jutges de la teva obra i els que la converteixen en un èxit o en un fracàs, no un senyor amb corbata des del seu despatx -defensa Gamboa-. La literatura torna per fi a mans dels seus únics protagonistes: els escriptors i els lectors, on sempre hauria hagut d’estar”, sentencia l’autor, taxatiu, obviant la tasca històrica, cultural i prescriptora que han fet les editorials.

La clau: el màrqueting

Xarxes socials i preus econòmics són les armes per pujar al rànquing

Si bé el 2014 va ser l’any en què més va créixer la facturació de llibres electrònics (37%), tot just representa un 5% del total. Encara hi ha una gran massa de lectors potencials sense e-reader (80%). Ara bé, un 75% dels enquestats per Amazon estarien disposats a comprar un llibre digital. La lectura digital és una tendència a l’alça.

A Amazon Espanya, un 33% dels llibres del top 100 són autopublicats. Als Estats Units, el percentatge ascendeix al 40%. La competència creix cada dia: Amazon té al catàleg 125.000 e-books en castellà però el nombre de títols d’autors autopublicats no és tan lluny: 86.000. En català, tenen 8.000 títols digitals i 1.300 d’autopublicats. “És més difícil triomfar en català. Tens un 5% o 8% de lectors potencials respecte al castellà i aquí la gent busca noms, funciona el boca-orella, s’està menys obert a descobertes”, lamenta Josep Capcir, que té un títol disponible en català.

¿Com es convenç els lectors perquè et comprin? “No pots pagar-te campanyes de publicitat i surts ben poc a la premsa. Però tenim quatre o cinc xarxes socials. Porta tanta feina escriure un llibre com promocionar-lo -assegura Capcir-. Has d’estar dia a dia en contacte amb els lectors”. El big data també hi pot ajudar. “Com més bé sàpigues per a qui escrius, més fàcil serà arribar als lectors. Tot i que en certa manera cada llibre i cada autor troba el seu nínxol”, opina Gamboa, que es va sorprendre en descobrir que el 70% dels lectors dels seus llibres d’aventures eren dones.

Ser el teu propi editor implica fer tots els papers de l’auca, i l’automàrqueting és l’única via per destacar. A més de confiar en Twitter, Facebook, tags, blogs i fòrums, la gran arma de promoció per guanyar visibilitat és jugar amb el preu. “El preu incita a la compra, ja ho crec! Podem vendre molt més barat que les editorials perquè no hem de pagar secretàries, sopars d’empresa i edificis d’oficines”, afirma Gamboa.

Convé mantenir el llibre a preus supercompetitius però, a més, si l’escriptor cedeix l’exclusivitat del llibre durant 90 dies a Amazon, obté avantatges de promoció i màrqueting, com poder-lo despatxar gratuïtament en dies puntuals. “Això pot fer que augmentin les vendes, que el llibre se situï entre el top 100 de més venuts i, un cop ets a l’aparador, es dispara el cercle virtuós”, expliquen des de l’empresa. Si el llegeix més gent, tens opcions d’aconseguir crítiques positives i entrar als rànquings -perquè l’algoritme premia les bones ressenyes i castiga els comentaris negatius-. “Si ets al top 100 dues o tres setmanes, vens com xurros”, admet Capcir.

Convertir-ho en un ofici

El procés al revés: quan les editorials fitxen autors autopublicats

La realitat és que molt pocs autors autopublicats s’han fet d’or, encara que hi ha excepcions com Marcos Chicot, Fernando Trujillo i Manel Loureiro. “Has de ser molt prolífic o molt bo”, resumeix Capcir, per a qui l’autoedició suposa un sobresou. Gamboa ho compara amb el sector editorial tradicional: “En realitat hi ha molt pocs escriptors professionals a Espanya, malgrat els 500 milions d’hispanoparlants. Poques editorials paguen prou perquè un autor es dediqui a això en exclusiva”. Ell sí que ha pogut fer el pas, perquè ha venut moltíssim en castellà però encara ha despatxat més llibres traduïts en altres idiomes. Per això després de l’estiu se’n va a viure als Estats Units, per fer un salt d’escala. “El mercat anglosaxó és la Meca per a qualsevol escriptor. No tan sols pel nombre de lectors i els seus hàbits (són més i llegeixen amb més freqüència) sinó per les sinergies que es creen amb el cinema i la televisió”, afirma. Un exemple: la pròxima pel·lícula que rodarà Ridley Scott està basada en un bestseller - Espejismo ( Wool )- escrit per un autor autopublicat a Amazon, Hugh Howey.

Howey va renunciar a ofertes de set xifres de grans segells editorials que volien els drets exclusius d’aquell llibre. Hi va renunciar per poder-se’n quedar els drets digitals, i va vendre els de paper per uns 500.000 dòlars per poder arribar a les llibreries. Aquest és l’espai al qual ha de renunciar inevitablement un autor autopublicat, si no va de la mà d’una editorial. Però tampoc és un cas perdut. Cada vegada hi ha més grans editorials que es fixen en els bestsellers autopublicats com a apostes segures: Ediciones B i Planeta han repescat autors a internet. “Si em fitxa una editorial, tinc 17.000 lectors que ja em coneixen -diu Capcir-. De tota manera, el meu objectiu és que em llegeixin. Quan et comencen a pagar és la bomba, i si això et fa currículum, millor”.

I si a un autor autopublicat encara li fa il·lusió tenir la versió física del llibre -per romanticisme o pel prestigi associat al paper-, té l’opció de la impressió per comanda: Amazon mateix, des del portal CreateSpace, permet editar el volum i tenir-ne les còpies l’endemà. “Sincerament, més enllà que la teva mare pugui presumir davant d’un aparador amb les seves amigues, no em fa perdre la son ser a la Fnac mentre sàpiga que les meves novel·les es poden llegir a qualsevol part del món”, sentencia Gamboa.

stats