Muntanyes de Prades

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo és un fet cert que cada clap de terra respira una música distinta? Si mai aneu pel món, poc a poquet i amb l’ànima desembarassada, fixeu-vos-hi. L’Urgell, per exemple, amb el seu paisatge ample, dilatat i monocrom, té una melodia lenta i una cadència llarga i apagada. El nostre cançoner popular, que allí ha tingut la deu més abundosa, confirma el que dic. El Camp de Tarragona i el Penedès, prosseguint l’exemple, ja tenen una altra música tota diferent. A l’Urgell domina el to, la melodia, el cantable uniforme i estiragassat. En aquells altres dos indrets, on la terra és confitada i maurada de majestat i el paisatge net i pur té una precisió perfecta i definitiva, l’harmonia neix pertot i s’escampa per l’aire com una claror de festa. Allí cada cosa té un so i la nota llur. I així, mentre el sol, el vent, els núvols, la blavor del cel, l’aigua dels regs, el fullam, els moixons, els grills, i els borinots fan la tonada, la terra l’acompanya, la modula i li dóna mil variacions. [...] Aquest fet musical es repeteix en tots els tocoms de Catalunya. A la costa de Llevant, de Badalona fins a Malgrat, sentireu Mozart. Allí la terra és ritme, claredat i dolçor. De Malgrat per amunt, Chopin; a l’Empordà, Schubert; a la plana d’Osona, Bach; a la Garrotxa, Schumann; al Pirineu de Lleida, Wagner; al Pallars, que és força i sentiment a la barreja, Strauss... I ara que hem perdut de vista les clotades obagues i silencioses de les Garrigues, acarem-nos dret amunt. Som ja a la Serra de la Llena i aquest desgavell absurd i estrident de cims, turons, penyalars, freus, cingleres, morros, cantells i espadats verds, grocs, vermells, blancs, sèpia, morats i rosa que ens escallimpa els ulls, són les muntanyes de Prades. [...] Cada vegada que he pujat a Prades per Castellfollit, per Juncosa, per Ulldemolins o per Ciurana, en arribar dalt de la carena m’he aturat, a posta, a seure. I al fort del dia he sentit Strawinsky; cap al tard, Sibelius, Borodine... [...]