Mòbils a l’escola, sí o no?

Sentit comú. El debat sobre els telèfons mòbils a les escoles es resol amb sentit comú. Oi que al cinema o al teatre hi entrem amb el mòbil i no el fem servir mentre dura la pel·lícula o la representació (o hauria de ser així)? Doncs a classe igual: zero mòbils. Ara bé, com ahir va ser plantejat al congrés de telefonia de Barcelona, ¿el mòbil pot ser una eina educativa? Naturalment. Com tantes altres. Sentit comú. Oi que un ganivet afilat pot servir per fer mal, però també per tallar una fantàstica peça de tonyina, un esplèndid entrecot o uns bons espàrrecs? Doncs amb els mòbils passa el mateix.

I li explico per què he usat precisament aquests exemples. Sóc dels que pensen que on s’educa és a casa. Ara bé, observant el nivell d’alguns pares (i algunes mares), l’escola, lamentablement, alguns cops ha de fer la funció social de pare (i de mare). Pel bé de tots (i de totes). I el tema de l’alimentació és un dels àmbits on toca. Bàsicament perquè estem parlant de salut. El sobrepès comença a ser un greu problema sanitari. Hi ha nens i nenes preadolescents que tripliquen el que hauria de ser el seu pes normal. I això és culpa d’uns pares (i unes mares) que estan enverinant la canalla i que, de passada, compren tots els números per criar adults amb problemes de cor, hipertensos i diabètics. Futurs usuaris, tots, d’uns recursos mèdics que ens podríem estalviar aplicant el sentit comú. També a l’hora de menjar. L’alimentació hauria de ser matèria obligatòria d’ensenyament des de ben petits. Però el debat ni es planteja. Esclar, estem massa ocupats discutint sobre els mòbils.