IAQUÍ
Portada 28/07/2014

M’agrada el ‘Rar’ perquè és imprevisible

i
Cristina Ros
1 min

POTSER NO ESCRIURIA aquestes línies si el Rar, que publicam amb l’ARA Balears tots els diumenges de fa tres mesos, fos un suplement fet des de la redacció a les Illes. El Rar és una publicació que, amb Carles Capdevila i Ricardo Feriche al capdavant, treballen els companys del diari ARA amb la voluntat que ells i nosaltres puguem oferir un magazín diferent i capdavanter. Com a lectora, he de reconèixer que les primeres setmanes el Rar em desconcertava. Se’m feia difícil trobar el perquè dels temes, de les fotografies, de les playlists... M’atreia l’estètica, m’intrigaven les connexions que s’establien, però sentia que em demanava un esforç al qual no estam avesats quan tenim entre les mans una publicació per a la distracció dominical. Ahir publicàvem el número 12 i, mentre recorria l’univers creat al voltant de Hillary Clinton, pensava que el Rar m’agrada molt. M’agrada perquè és imprevisible, perquè mai no sé què descobriré ni on em durà el personatge al qual es dedica. També m’agrada perquè és una visió molt actual de la realitat, una visió enxarxada, àmplia i sobretot plena d’enllaços com ho és el món d’avui. Anam d’una cosa a una altra, picotejam aquí i enllà i més enllà, tenim qualsevol història a un parell de clics i se’ns obre la possibilitat de descobrir allò que no cercàvem, ni imaginàvem. M’agrada el Rar perquè és imprevisible. Avui ja esper el proper número dedicat a Toni Servillo, protagonista d’una de les pel·lícules més imprevisibles i suggerents dels darrers anys.

stats