AMB LA FESTIVITAT del Ramon Llull, aquest dijous, sembla haver començat l'any dedicat al beat, tot i que l'anomenat Any Llull no sigui fins al 2015. Com qui diu, ja hi som, sobretot si la que ho diu ja comença a tenir una edat (un signe d'edat és, precisament, escoltar-te la primera setmana de setembre dient "d'aquí a no res som a Nadal"). Bé, jo el que volia dir és que aquest dijous la cultura és plena de Ramon Llull. Els franciscans de Balears han presentat les iniciatives preparades per al seu Any Llull. El Bisbat de Mallorca ha parlat del congrés per al seu Any Llull. L'Institut d'Estudis Catalans ha anunciat la publicació d'una monografia sobre la vida i obra del beat de tres volums i 3.000 pàgines, també com a part del seu Any Llull. Quan el conseller Ferran Mascarell va ser a Mallorca, tot just fa un mes i mig, ens parlà de l'Any Llull que ja organitza la Generalitat. El Consell té una comissió ja creada per al seu Any Llull. El Govern balear, ara no ho sé. Potser sí o potser no, perquè la seva política cultural és, com a mínim, irregular. I en sortiran més, d'anys Llull, no ho dubtin.
El 2015 serà un Any Llull on cadascú anirà pel seu vent. Millor dit, seran molts "anys Llull", uns de més preparats, uns de més improvisats, unes iniciatives brillants i d'altres més carrinclones. Amb aquesta observació, una no vol dir de cap manera que el fet que cadascú tingui el seu Any Llull sigui negatiu. És clar que hi havia l'opció de fer-ne un de sol, coordinant institucions, entitats culturals diverses i universitats per treballar de manera més o manco organitzada, evitant duplicitats, marcant objectius, itineraris, etc. Però no vol dir que tenir molts d'objectius, moltes programacions diferents, infinites activitats i publicacions no sigui igualment positiu i entre tots facin que la grandesa del personatge multipliqui el seu ressò. Hi haurà Any Llull per a tothom.
