Portada 01/08/2015

Joe Crepúsculo: “Cerc aquells estils que xoquin més”

Josep Salmeron
3 min
/Pablo Zapata

PalmaEl català Joël Iriarte (Sant Joan Despí, 1981), més conegut pel seu nom artístic de Joe Crepúsculo, actua aquesta nit al Tramunta Rocks. Després de deixar Mallorca ara fa dos anys, torna a l’illa per trobar-se amb amics i el seu públic fidel, que esperarà escoltar les cançons del seu setè disc, Nuevos Misterios (El Volcan / Ópalo Negro), que es va publicar el maig d’enguany mateix. La seva música vacil·la entre molts estils; ni ell mateix sabria definir ben bé quin predomina. Tot i així, té clar la música que compon i amb la intenció que arribi al màxim de gent i que agradi. I això ho demostra els èxits que arrossega des que va començar, el 1997.

Què oferireu al Tramuntana Rocks?

Tinc preparada una actuació que és la que estic oferint en els meus concerts, on toco cançons del nou disc, Nuevos Misterios, a més d’altres temes anteriors. Serà l’última actuació de la nit en el festival abans del discjòquei, amb la intenció, doncs, que la gent s’ho passi bé.

Considerau que estau dins la música alternativa?

Jo és que no sé què és música alternativa. Quan vaig començar, però, no tenia ni idea del que era l’ indie, ni la música alternativa. A mi m’agradaven uns grups determinats i d’altres que he anat coneixent arran de tocar en festivals. Penso que el concepte de música alternativa es diu així respecte d’alguna cosa. I normalment aquesta cosa, doncs, què ha de ser? El canto del loco?Vetusta morla? Crec que és molt complicat definir què és alternatiu i què no. Llavors, el que m’agrada a mi és un tipus de música i barrejar estils. Diuen que potser diferent perquè la meva veu ho és, diferent.

Com ha estat la vostra evolució?

Vaig començar al final de l’època de la ruta del bacalao, tot i que sí que vaig arribar a anar a aquestes discoteques: Chasis, Pont-Aeri, Scorpia... Definiria la meva música una mica com pop i, fins i tot, una mica curiós per la meva veu que, tot i no tenir-ne una de semblant al cantant d’un grup, que se suposa que ha de cantar bé, hi ha hagut una evolució. Al principi m’era igual com sortís la veu, la primera presa era la bona. I cada vegada, doncs, vull que soni tot millor. Però sí que continua sent una veu dferent. Crec que és una mica de pop barrejat amb estils que de vegades no han estat ben mirats com l’estil llatí, bacalao, rumba... intentant sempre sonar una mica diferent, cercant aquells estils que xoquin més.

Publicau amb la llicència Creative Commons.

No sempre he publicat en aquesta llicència. Ho vaig fer als primers discs i va anar bé amb la gratuïtat que oferia aquesta llicència. Però després, per al tercer disc, em van oferir una proposta que, clar, ‘no sóc ric’ i em va anar bé. M’ho vaig replantejar tot i vaig decidir fer-ho d’una manera més clàssica.

Recomanaríeu aquesta llicència?

Jo crec que encara ha d’evolucionar molt i s’ha de treballar per mirar quina és la millor manera que sigui just per al músic i per al tothom. No sé si ho recomanaria, ara tinc els meus dubtes. Fa molta ràbia que també hi estigui la SGAE. He discutit molt, per aquest tema, i sempre he acabat veient alguna cosa que t’ho fa replantejar tot. Tinc més dubtes que altra cosa.

Quin futur espera la música electrònica?

En la ruta es feia la màkina i un amic em va dir que això desapareixeria. Els canvis vénen decidits des d’un poder: moda, discogràfiques... Ara hi ha sons que semblen màkina però estan més influenciats pel dubstep.

stats