Publicitat
Publicitat

10 Gurus de l'educació

Creativitat, innovació, formació del professorat, noves tecnologies, emprenedoria i diversitat: algunes de les claus que han donat a l'ARA els experts per millorar el sistema educatiu actual

KENETH ROBINSON

"La creativitat, al mateix nivell que l'alfabetització"

La clau per millorar l'educació és donar "el mateix tractament" a la creativitat que a l'alfabetització. Això és el que creu l'especialista anglès Keneth Robinson en el marc de la nova economia i el món globalitzat. És per això que aposta per potenciar el que defineix com a "pensament divergeix", és a dir, "l'habilitat de veure moltes possibles respostes a una mateixa pregunta".

Es tracta d'una habilitat que tots els nens tenen quan neixen però que van perdent a mesura que es van fent grans perquè "són educats en un model que et diu que només hi ha una resposta correcta a la pregunta: la que diu el llibre o el mestre". Robinson explica que el sistema educatiu actual va ser dissenyat i concebut per una economia industrial que actualment no té futur. Segons aquest expert, l'escola està matant la creativitat.

FRANCESC PEDRÓ

"Seria més important un PISA dels professors"

L'altra clau per a un sistema educatiu més adequat als nostres temps és, segons Francesc Pedró, l'eficàcia del mestre. L'assessor de polítiques educatives de l'UNESCO opina que "el sistema acaba foragitant els bons mestres perquè no els dóna oportunitats de millora". En aquest sentit, Pedró creu que més important que el PISA dels alumnes seria tenir un PISA dels mestres, perquè actualment ni Catalunya ni l'Estat tenen cap dispositiu d'avaluació i millora de la pràctica docent.

A grans línies, Pedró aposta per reformar quatre parts dels sistemes educatius: l'autonomia dels centres, el lideratge, la professionalitat docent i el currículum. Però sobretot insisteix en la importància de "l'eficàcia docent" en relació amb l'èxit educatiu, per la qual cosa proposa incentivar els bons mestres amb complements salarials.

WOODY FLOWERS

"Estem vivint un canvi Guttenberg en l'educació"

El professor emèrit d'enginyeria mecànica al Massachussetts Institute of Technology (MIT), Woody Flowers, és un apassionat del coneixement i està convençut que el món de l'educació està a punt de viure una revolució transcendental. Segons aquest guru, cal acceptar la diferència entre educació i formació i deixar aquesta última en mans de les noves tecnologies. Només així, explica, "podem alliberar les universitats per fer educació real".

Flowers defineix l'educació real com allò que es produeix "quan un grup de persones s'uneixen per construir o produir alguna cosa sota la guia d'un mentor, d'un expert". "Una lliçó magistral és formació", afirma, mentre que "treballar amb un mentor és educació". "Fer coses és molt més important que veure-les o escoltar-les", assegura. En definitiva, Flowers proposa deixar les classes teòriques a internet i que a la universitat es treballi en equips el vessant més pràctic. I és que, segons aquest expert, les noves tecnologies permeten fer "formació de molt alta qualitat" que pot presentar els continguts de forma més atractiva.

En aquest sentit, Flowers alerta que estancar-nos en un sistema educatiu antic és "molt perillós per a l'economia". De fet, l'expert apunta que el canvi del qual parla ja "està passant molt ràpid". "Estem assistint a un moment Guttenberg, una revolució com ho va ser aquella per al paper, però ara en l'àmbit de l'educació", conclou.

RICHARD GERVER

"Persones que no

necessitin mai un cap"

Un altre guru de l'educació que creu que el sistema actual no té futur és l'exassessor de política educativa del govern britànic de Tony Blair, Richard Gerver. La seva experiència com a director d'escola, que li va valer un premi l'any 2005 per haver convertit un centre a punt de tancar en un dels més innovadors del món, li donen encara més autoritat per parlar de l'educació que ha de venir.

Gerver explica que "avui s'ensenya als alumnes a dependre d'altra gent per a tot", quan en canvi cal educar "persones que mai no necessitin un cap". En altres paraules, aquest guru proposa caminar cap a l'autosuficiència i l'emprenedoria per educar persones que puguin actuar i prendre decisions per elles mateixes sense que un director els digui què han de fer.

En aquest sentit, i com també fan altres experts, Gerver opina que per poder fer efectiva aquesta nova educació cal fixar-se en els mestres. "Hem d'atraure a la professió docent els perfils més emprenedors i creatius, fent l'ensenyament atractiu als lliurepensadors". Només així, adverteix l'expert, aconseguirem millorar l'educació.

ERNEST MARAGALL

"Només poden ser mestres els millors ciutadans"

Els mestres també són el centre d'atenció de l'exconseller d'Educació Ernest Maragall, que quan estava al Govern va engegar una reforma polèmica que va donar lloc a la llei d'educació de Catalunya (LEC). Recordant aquella reforma com ho fa en el llibre Escola nova, poble lliure, Maragall explica que els mestres de l'escola pública han de ser servidors públics però no funcionaris, perquè "aplicar el mateix concepte per a una unitat administrativa tècnica que per a una escola és un error". A més, opina Maragall, un altre element que és essencial és "la formació dels docents i els canvis en profunditat que calen al sistema d'accés dels estudiants a la formació com a docents". I és que, segons l'exconseller d'educació, "només poden ser mestres els millors ciutadans d'un país". Un objectiu "pendent" que cal afrontar "immediatament".

GARY ORFIELD

"Cal imposar una taxa de diversitat a l'escola"

A l'altra banda de l'Atlàntic, Gary Orfield, un altre expert d'educació, deixa de banda els mestres per centrar-se en l'anàlisi de la diversitat a les escoles, un tema de creixent importància al nostre país però de tradició prolongada als Estats Units. Orfield posa d'exemple les magnet schools (escoles imant), un tipus de centres públics, tant de primària com de secundària, ubicats normalment en barris desafavorits però que ofereixen un projecte educatiu singular i potent prou atractiu per captar estudiants blancs de classe mitjana-alta de barris propers.

Salvant les distàncies, i davant del problema de concentració d'immigrants en algunes escoles públiques de Catalunya, Orfield opina que una solució seria forçar la dispersió fixant per llei una taxa mínima o màxima d'immigració als centres. "Això és el que hem après de la nostra experiència", afirma, "tot i que cada país ha de decidir cap on tirar". Ara bé, deixant el sistema educatiu en una situació de mercat pur, adverteix Orfield, "no s'aconsegueix mai arribar a la igualtat".

HOWARD GARDNER

"L'escola ha d'ensenyar

a aprendre"

No tots els alumnes són iguals i, per tant, no tots aprenen igual ni destaquen en els mateixos àmbits. Aquest és el principi de la teoria de les intel·ligències múltiples creada pel psicòleg nord-americà Howard Gardner. Segons el seu plantejament, no existeix una intel·ligència única i mesurable, sinó que n'hi ha, com a mínim, vuit: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'emfatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix) i espacial (alguns la consideren una subcategoria situada a cavall entre la logicomatemàtica i la física).

Gardner explica que cap d'aquestes àrees no és superior a les altres, de manera que la intel·ligència no és, segons el psicòleg, una habilitat com qualsevol altra que cadascú té en més o menys quantitat. I és per això que la funció principal de l'escola ha de ser "ensenyar a aprendre" i no focalitzar l'atenció de manera especial en les intel·ligències lingüística i matemàtica, sinó donar eines per desenvolupar aquestes intel·ligències que cada persona té més o menys desenvolupades.

TONY WAGNER

"Necessites feina?

Inventa-te-la"

La innovació és una altra habilitat clau per millorar el sistema educatiu. Així ho explica l'especialista en educació de Harvard, Tony Wagner, en el seu llibre Creating innovators. Wagner alerta de la creixent desaparició de les feines ben pagades que requereixen habilitats mitjanes, ja sigui perquè hi ha moltes persones que poden fer-les o perquè han quedat obsoletes.

Per Wagner, l'única opció per tenir un bon sou en el futur és ser capaç d'aportar un valor afegit. Segons aquest especialista, "com que el coneixement és a l'abast de tothom a través de qualsevol aparell connectat a internet, ja no és tan important el que saps com el que pots fer amb el que saps". Per això, la capacitat de resoldre problemes de manera creativa i oferir noves solucions, és a dir, la innovació, esdevé l'habilitat fonamental que cal desenvolupar en les futures generacions. Wagner advoca per una educació que fomenti la motivació, la curiositat, la perseverança i la "disposició a assumir riscos", amb els fracassos del camí com a base de l'aprenentatge.

FERRAN RUIZ

"L'espai per educar pot

no ser una aula"

Un dels altres grans reptes educatius és la introducció de les tecnologies de la informació (TIC) dins de l'aula. No és estrany, doncs, que aquest sigui un dels principals objectius del president del Consell Escolar de Catalunya, Ferran Ruiz. Segons aquest altre expert, "cal redefinir els mètodes d'avaluació introduint-hi l'ús de les eines digitals, sobretot en la secundària i la secundària superior". De fet, Ruiz confia "que no trigarà a arribar el dia que les TIC tindran un paper destacat" en les proves d'accés a la universitat, que encara són tradicionals.

Per altra banda, el president del Consell Escolar de Catalunya afirma també que cal ampliar el suport personalitzat a tots els alumnes, no només als més difícils, "i les eines per gestionar-ho són les TIC". A més, reflexiona Ruiz, "l'espai tradicional de l'educació és l'aula però no té per què ser sempre així, no és una llei de la natura". I és que hi ha escoles que experimenten amb nous dissenys arquitectònics que permeten "coses diferents", com per exemple zones de treball individual.

SALVADOR CARDÚS

"Mestres que transmetin

expectatives"

Per últim, el sociòleg Salvador Cardús està d'acord que "no pot ser que l'escola mantingui les estructures rígides que té ara". Aposta també per més "flexibilitat" per adaptar-se a les capacitats de cada alumne i una aposta més gran per la "innovació en la utilització de les noves tecnologies" dins de l'aula. Pel que fa als grups d'edat, creu que encara cal mantenir-los com a divisió bàsica, però "introduint-hi més flexibilitat per trobar espais especialitzats".

Ara bé, Cardús alerta que "no es pot parlar del que és desitjable sense tenir en compte la realitat i els recursos disponibles". Pel sociòleg català, les crides de molts gurus internacionals per centrar la nova educació en la creativitat i la innovació obliden que "l'escola no és només per a les elits". En aquest sentit, Cardús adverteix que "cal educar també els que seran caixers de supermercat, mecànics o taxistes".

El sociòleg català comparteix que cal impulsar més l'emprenedoria, però apunta que "el desafiament més gran que té l'escola és la formació del mestre". És per això que reclama que aquests siguin capaços de "transmetre altes expectatives als seus alumnes".