Guillem Rodríguez : “He reinterpretat l’alta costura clàssica dels 50”

ParísRecentment graduat pel Bau, el Centre Universitari de Disseny de Barcelona, i amb la seva primera col·lecció -Romantycs- sota el braç, Guillem Rodríguez Bernat (Barcelona, 1992) va guanyar fa dos anys el seu primer ModaFad, el germà petit -per a joves dissenyadors- del 080 Barcelona Fashion. L’any passat va presentar dues col·leccions més, Vulnérable i Manifesto -aquesta última ja al 080, amb menció d’honor inclosa- i va ser nomenat millor talent espanyol als premis ANDE, l’Associació de Nous i Joves Dissenyadors Espanyols. Aquest últim guardó li va permetre exposar una de les seves col·leccions a la fira Who’s Next, a París. Malgrat aquests dos anys d’èxits encadenats, el Guillem treballa per solidificar els seus fonaments de dissenyador. Toca de peus a terra. Ni tan sols el trampolí mediàtic i professional que li brinda el Festival de Hyères farà que, almenys de moment, s’enlairi de la base que s’està bastint. A poc a poc i bones col·leccions.

Tant a Romantycs com a Vulnérable es veu molt bé l’imaginari romàntic en què t’inspires. En canvi, a Manifesto sembla que te n’allunyis, o l’amaguis sota teixits tecnològics i formes més dures. La Nuit és romàntica o abstracta?

[Riu.] Crec que La Nuit torna a l’imaginari romàntic. El punt de partida és el poema L’hymne à la nuit, de Jean-Philippe Rameau, en el qual m’he inspirat. Un cant a la nit, al misteri, a l’esperança. El concepte de nit ha condicionat molts aspectes de la col·lecció, començant per la paleta de colors: només hi ha blanc, negre i blau mar.

Com s’aplica aquest imaginari a l’agulla?

He reinterpretat l’alta costura clàssica dels anys 50, de Christian Dior i Cristóbal Balenciaga, per a l’home. L’eix de la col·lecció passa per adaptar i barrejar la sastreria amb la silueta femenina basada en l’icònic New Look de Dior i les jaquetes bar, de cintura estreta i volum al maluc.

Quin és el rerefons social d’aquesta col·lecció?

Hi ha tot un discurs de renovació de l’home del segle XXI. Per exemple, és un fet social, i no només una tendència, que l’home agafa roba de la dona, i això és el que intento transmetre.

El romàntic, neix o s’hi fa?

Neix i també s’hi fa. Ho portes a dins i, quan el tens localitzat, a poc a poc el vas construint amb els referents, la música, el que t’envolta...

¿Amb quina música balla La Nuit a Hyères?

Amb Almost blue, de Chet Baker.

Les col·leccions les fas a Moda22. Explica’m en què consisteix aquest espai.

És una plataforma de coworking on els joves dissenyadors poden llogar els espais per treballar. Fa un any que hi tinc una taula i és com el meu estudi, tot i que les col·leccions no les produeixo allà.

A nivell de producció, ¿amb quins inconvenients et trobes com a jove dissenyador?

En aquesta última col·lecció ha costat que els tallers amb els quals he treballat entenguessin que era una col·lecció d’alta costura. Potser perquè a Espanya no hi ha aquesta tradició. Cal dir que les peces de roba de La Nuit són molt especials, estan molt treballades tant a nivell de muntatge com en la confecció.

Tornant al festival. I si guanyes, què?

[Riu.] No ho sé. Em faria molta il·lusió, perquè m’obriria un immens ventall de possibilitats a escala europea per continuar formant-me com a dissenyador.