JerusalemDurant la guerra de Gaza l’exèrcit israelià va difondre entre els soldats reservistes fotografies de l’enorme devastació que les bombes estaven causant al barri de Xuiaia, a l’est de la ciutat de Gaza, i a la ciutat de Beit Hanun, al nord de la franja. L’objectiu era motivar els soldats.
Altres fotografies de satèl·lit d’abans i després de la guerra mostren clarament la desproporcionada devastació de Beit Hanun i Xuiaia, i de moltes altres zones de la franja. En els últims dies l’aviació ha destruït cinc blocs d’habitatges de fins a 17 plantes, una nova tàctica inèdita fins ara amb què Tel Aviv pretenia causar més destrosses entre els objectius civils dels centres urbans i suscitar el malestar de la població amb Hamàs.
Res s’ha salvat de la destrucció. Durant els 50 dies que va durar el conflicte, Israel va malmetre 108 instal·lacions de l’UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats. De fet, hi va haver moltes escoles de les Nacions Unides que van ser destruïdes, incloent-n’hi tres que eren plenes de palestins i on van morir 39 refugiats.
La feina de reconstrucció serà enorme i Gaza necessitarà molts anys i molts diners. “Tornarem a construir, però aquesta ha de ser l’última vegada que reconstruïm”, ha dit el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon. “Israel té el dret a defensar-se, però l’horror sobre la població de Gaza” suscita greus preguntes sobre la llei internacional i la distinció entre civils i combatents, així com sobre la proporcionalitat dels atacs”, ha afegit Ban Ki-moon.
La responsable de l’ONU per als Drets Humans, Navi Pillay, ha parlat de “crims de guerra”, i ha recordat que les últimes dues guerres de Gaza, les del 2009 i el 2012, van passar sense que es castigués els responsables de tota aquella destrucció. I és més que probable que aquesta vegada passi el mateix.
Infraestructures bàsiques
Les dades fredes de la catàstrofe parlen clarament de l’abast de la devastació. Més de 250 escoles van quedar malmeses. També una tercera part dels hospitals i les clíniques de la franja, i 29 ambulàncies. Més d’un milió de persones han perdut l’accés a l’aigua potable i molt pocs veïns de Gaza tenen accés a l’electricitat.
Les mesquites destruïdes completament són 69, i 150 tenen destrosses parcials. Els veïns d’alguns barris diuen que, abans de sortir per tornar a Israel, els tancs s’entretenien disparant contra els minarets. Es van bombardejar 12 cementiris musulmans i un cementiri cristià.
Però la solidaritat i la cohesió social han sigut importants i molts d’aquest mig milió de desplaçats van ser acollits temporalment per famílies que desinteressadament van compartir el poc que tenien a casa. La guerra va coincidir amb el mes de Ramadà, quan és habitual ajudar els pobres, i moltes famílies donaven menjar cada dia als desplaçats.
A la precarietat endèmica de les infraestructures cal afegir-hi les destrosses de la guerra. La franja necessita inversions urgents de tota mena, segons l’últim informe del Banc Mundial. Les carreteres necessiten 1.000 milions de dòlars; la xarxa d’aigua potable i d’aigües residuals, 870 milions; els serveis municipals, 430 milions, i el sector elèctric, 200 milions.
Durant els bombardejos del juliol, la petita indústria alimentària ha perdut 150 milions de dòlars; el sector agrícola, 251 milions en danys directes i 150 milions en danys indirectes, segons el ministeri d’Agricultura palestí; la ramaderia, 55 milions; les piscifactories, 8 milions; la irrigació, 56 milions, i així successivament.
Devastació de l’economia
Els bombardejos han destruït el 70% de les fàbriques de la franja, incloent-hi una petita factoria de productes electrònics. Moltes granges que tenien vaques, especialment a la zona de Beit Hanun, han perdut tot el bestiar. I les dues terceres parts dels pollastres que es criaven també han mort a causa de les bombes.
Per a la reconstrucció de Gaza s’ha convocat una conferència internacional de donants a principis de setembre que presidiran Noruega i Egipte. Caldrà recollir molts diners per tornar a posar en marxa tot el que s’ha destruït, i ningú pot dir que aquests diners serveixen per a molt si al cap de pocs mesos o anys, com va passar el 2009 i en bona part el 2012, tot es torna a destruir.
