EDITORIAL
Portada 15/12/2014

Fins quan les infraestructures educatives continuaran patint tantes deficiències?

Els que necessiten inversió urgent són els centres. No es pot admetre que anar a un edifici públic suposi passar fred o banyar-se

2 min

No hi ha setmana de la tardor i de l'hivern que un centre escolar de Balears no faci arribar als mitjans de comunicació una queixa, sovint desesperada, per la mala situació dels seus equipaments o de les seves instal·lacions. Els banys, les zones comunes en general i, sobretot, la calefacció i la impermeabilització posen a prova la resistència dels alumnes i la paciència de les famílies, que veuen com any rere any la situació es repeteix.

Es tracta d'una realitat que prové de molt enrere i que mereix una revisió amb calma. A un país desenvolupat, no es pot acceptar que cada vegada que plou o que arriba el fred, s'hagin de suspendre classes o, si es fan, es realitzin en condicions penoses.

Les famílies acaben tallant el trànsit i llavors la Conselleria actua per evitar continuar sortint als mitjans de comunicació. Cert és que l'organisme que fa i gestiona les infraestructures, l'IBISEC, té altres feines a part de llevar determinats símbols de les façanes aquesta legislatura, però aquest encàrrec surrealista no permet identificar ara per ara una mala planificació de la qual tenen culpa tots els executius.

No se sap quina n'és exactament la causa, ni tan sols es pot atribuir a l'antiguitat dels edificis. De fet, alguns dels que s'han construït els darrers anys són precisament els que tenen més problemes. El que està clar és que a dia d'avui ningú no ha estat capaç de presentar un mapa complet de la problemàtica i, el que és més important, un pla d'actuacions amb compromisos econòmics.

Mentre les famílies es desesperen perquè els centres educatius estan en mal estat, les administracions continuen apostant per les grans infraestructures de transport. A Menorca i a Mallorca –on el Consell Insular impulsa un segon cinturó que els seus tècnics consideren innecessari per l'actual volum de cotxes que circula per l'àrea d'influència–, i a Eivissa encara es paga una macroautopista de fa dues legislatures. Algú podrà dir que Educació depèn del Govern autonòmic, però és que lamentablement els consells insulars també. Basen els seus comptes en les transferències d'altres administracions i la de l'Executiu és molt important. I el Govern diu que no té doblers per arreglar els centres educatius, i traspassa fons a uns consells insulars obsessionats amb l'asfalt.

Tampoc no hi valen ja excuses sobre els fons finalistes. La tasca política consisteix a defensar i convèncer les instàncies que facin falta per resoldre les prioritats dels ciutadans. I, si la prioritat de les famílies és que els seus fills no passin fred a l'escola, no s'entén que la resposta institucional sigui una enorme inversió en infraestructures per al cotxe privat, malgrat que en baixa l'ús, i un seguit de justificacions com la burocràcia o la manca de pressupost quan arriba el fred.

Els que necessiten inversió urgent són els centres educatius. No es pot admetre que anar a un edifici públic suposi passar fred o banyar-se. I els poders tenen l'obligació d'assegurar que els infants rebin aquesta educació en condicions dignes, extensibles també als professionals que dia a dia han de posar la cara davant unes famílies que no entenen com quatre gotes inunden una aula. I n'hi ha motiu.

stats