FINS I TOT un mes abans que l'ARA Balears sortís al carrer per primera vegada, ja vàrem celebrar Sant Jordi. Aquest diari que encara no ho era, tot i que només faltava un mes just per ser-ho, tenia clar quan hi vol ser, amb què i amb qui vol estar i també quins són els valors que compten i, per això, quins són els que vol contribuir a refermar.
Sant Jordi reuneix molts d'aquests pilars de la nostra vida: la cultura pròpia i l'aliena, l'estimació, la paraula, la creativitat, el saber, la transmissió de coneixement... També reuneix la gent que s'estima i que estima els llibres. I la reuneix al carrer, perquè encara que sigui per un dia a l'any, la literatura és una festa col·lectiva. I ho és, encara més, per la cultura catalana, perquè, a més de la festa dels llibres, ho és d'aquelles persones que s'estimen. Volem ser-hi, fidels amb Sant Jordi i fidels amb tu.
D'aquella primera rosa aquest dijous de Sant Jordi en fa dos anys, i tornam a ser entre els llibres i al carrer amb una rosa que, l'any passat i enguany, ens ha fet un artista. El 2014 va ser Albert Pinya. Aquest 2015, la rosa de l'ARA Balears l'ha feta l'artista uruguaià, ja ben nostre, Marcelo Viquez (gràcies, Marcelo, per una rosa tan maca). Cadascú llegirà la rosa de Viquez com vulgui, però segur que molts pensareu com jo que el camí de pujada cap a un paisatge de bellesa i plenitud no és senzill, gens senzill. Les punxes ens poden esgarrinxar i deixar-nos ferides, però ben mirat, també ens poden servir per posar-hi els peus i continuar pujant. Només es tracta d'això. Quasi res.
