Espanya torna a pagar menys que els Estats Units pel seu deute

Brussel·lesEspanya va estar a punt de demanar un rescat total a la Unió Europea el juliol del 2012, quan la seva prima de risc -la diferència entre el bo espanyol i el bo alemany a 10 anys- va arribar a un màxim històric de 638 punts bàsics. Un any i mig després, la prima de risc espanyola, un dels termòmetres de la confiança dels inversors en l’economia, ha caigut a nivells del 2010, per sota dels 160 punts. Com a resultat de la davallada de la prima, els interessos que paga l’Estat per finançar-se s’han abaratit al mateix ritme.

La situació ha canviat tant que ahir es va assolir una fita significativa: l’interès que es paga pel bo a cinc anys fins i tot va caure a l’1,75%, quatre dècimes per sota de l’interès que es paga pel deute dels Estats Units. En els bons a deu anys, els Estats Units encara paguen menys interessos que Espanya, però la tendència és que la diferència disminueixi.

La baixada de la prima de risc és una mostra de la progressiva recuperació de la confiança per invertir en deute espanyol. La clau de la millora és, a banda de la injecció de liquiditat al sector bancari i les reformes estructurals que ha fet Madrid, el paper que ja jugat el Banc Central Europeu (BCE). Primer va ser la frase que el president de la institució monetària, Mario Draghi, va pronunciar en plena crisi del deute per deixar clar als inversors que el BCE faria “el que calgués” per evitar el col·lapse de les economies de l’euro. Dijous passat, a més, els mercats van quedar convençuts que el BCE actuarà per evitar la deflació a Europa, cosa que ha donat un nou impuls al deute d’Espanya.

Un altre dels factors que expliquen l’abaratiment dels interessos és la inestabilitat de països emergents, que ha fet créixer l’interès dels inversors per comprar deute europeu. Els inversors tornen a veure l’euro com un mercat estable.

El BCE assaja estímuls

Els inversors preveuen que Draghi impulsi un pla d’estímul. De fet, Draghi va dir dijous que quan ho consideri oportú utilitzarà “instruments no convencionals”, que a més tenen el suport d’Alemanya. Segons el diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, el BCE ja està fent simulacions sobre els efectes d’un programa de compra d’actius.

Europa reclama accelerar les reformes

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) van advertir ahir dels retards d’algunes reformes estructurals que Espanya té pendents. En el primer informe de les dues institucions des de la fi del rescat bancari, Brussel·les i el BCE demanen a l’Estat que acceleri reformes com ara la liberalització dels serveis professionals.

Els inspectors internacionals que van visitar Espanya consideren que, tot i les millores econòmiques, queden molts reptes pendents, especialment la reducció de l’elevada taxa d’atur.