Demà, diumenge, l’ARA es preguntarà: “I ara què? El procés després de la confessió de Pujol”. N’he estat parlant amb personalitats tan diverses com Anton Costas, Joan B. Culla, Joan Josep López Burniol, Isona Passola, Jaume Padrós, Pere Portabella, Àngel Castiñeira, José Antich i Jordi Graupera. Hi destaco un tret que es repeteix sovint: no són pessimistes. Catalunya ja havia començat el procés de substitució de líders, de partits, de repensar-se a ella mateixa, molt abans de l’esclat del cas Pujol. La força del procés de Catalunya cap a la independència és en la gent. Fins i tot n’hi ha que creuen que la confessió ens allibera simultàniament de les nostres misèries i de la tutela d’un estat insuportable. I ens posa davant les nostres responsabilitats intransferibles.
