ARSENAL dóna continuïtat a Palmaphoto 2015

PalmaTots tenim unes armes que ens fan construir el que som. Un personatge que ens cream i ens creim. Algunes d’aquestes armes són visibles per força, diguem-ne que provocades físicament. D’altres les tenim amagades o simplement no sabem ni que les tenim, però sempre surten per demostrar qui som. I, en canvi, n’hi ha algunes que cercam enfora, amb la gent que ens envolta.

Sis joves artistes han escollit les seves armes i les han instal·lades en el projecte anomenat ARSENAL sota la supervisió i provocació de Jordi Pallarès. Es planteja com una sèrie de col·leccions que, mitjançant activitats puntutals, han tingut i tenen visibilitat a l’Espai 1 del CAC Ses Voltes i a l’Observatori d’Es Baluard. Però no tan sols hi participen artistes novells, sinó que pel seu format work in progress el projecte també es retroalimenta d’imatges i d’experiències que col·laboradors d’arreu cedeixen a través de la xarxa Facebook a partir d’un esdeveniment creat expressament per fer-se visibles. Ha estat el projecte triat per al Firstfocus del Palmaphoto 2015.

Localització

La ubicació de l’ARSENAL no ha estat cap casualitat. Tant el CAC Ses Voltes com el museu Es Baluard estan ubicats dins el perímetre del recinte de l’antiga murada renaixentista que ha envoltat Palma fins a principis del segle XX. Ambdós són antics aquarteraments pensats per a la defensa i protecció de la ciutat contra elements hostils. En definitiva, un bon lloc on poder emmagatzemar un arsenal.

A més, Pallarès ha treballat en un mapa en el qual es barregen conceptes d’emocions, sentiments, objectes i accions que es relacionen amb els noms dels artistes per tal de poder fer així una interpretació de tot allò que sorgeix de les armes que els joves artistes han col·leccionat.

Mapa de relacions

Així doncs, en aquest mapa podem observar que el nom de l’artista Javier Garló s’enllaça amb els conceptes dels ‘testimonis’ que utilitza per cercar les seves armes amb ‘objectes construïts o trobats’ per poder revisar la seva ‘memòria personal’ i que ho fa gràcies a la col·laboració del seu germà Antoine.

De vegades, els artistes repeteixen els conceptes del mapa, tot i concloure de manera diferent les seves armes. Miquel Cañellas treballa també des de la memòria personal amb accions i parelles d’objectes que formen part dels seus registres. Les intervencions de Joan Bennàssar volen reflexionar sobre la realitat, a través, però, de la ficció. Per altra banda, David Montosa juga des dels artificis de la ficció amb l’autoprovocació de lesions que connecten amb la seva pròpia realitat. Pau Sampera utilitza l’ skate per fer una intervenció en el museu que acabarà convertint-se en una acció perversa sobre l’ús i el qüestionament de l’espai públic en aquest tipus de pràctica urbana. Borja Llobregat estarà al seu costat, atès que l’usarà com a documentació d’una memòria col·lectiva generacional que li agrada resoldre fofogràficament.

ARSENAL continua al setembre oferint més presentacions d’artistes i també no artistes de les seves armes per exposar-les en l’Observatori del museu Es Baluard.