Els xibius de platja només podran tenir 20 metres quadrats edificats

PALMALa major part dels xibius de les platges de Balears incompleixen el reglament de la Llei de costes que va aprovar divendres el Consell de Ministres i que publicà aquest dissabte el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), pel que fa a l'ocupació de superfície, i serien il·legals si s'haguessin de fer avui dia.

En concret, l'article 68 del reglament estableix que els nous xibius expenedors de menjars i begudes només podran ocupar un màxim de “70 metres quadrats, 20 dels quals, com a màxim, es poden destinar a instal·lació tancada. Aquestes instal·lacions seran de temporada i desmuntables en tots els elements”.

Així, els xibius on es venen begudes i aliments a les platges naturals només poden tenir 20 metres quadrats de construcció, tot i que la major part dels que hi ha a les costes de les Illes superen amb escreix aquesta mida, fins i tot els que es troben a platges que són l'emblema de la protecció costanera, com els quiosquets del Trenc, veritables restaurants damunt l'arena.

En el cas de les platges urbanes, les mides són més generoses i els nous equipaments, prèvia autorització, poden arribar als 200 metres quadrats. A més, el reglament preveu que s'hi puguin fer esdeveniments lúdics.

En realitat, aquestes instal·lacions ja disposen de l'autorització per a l'ocupació d'aquests terrenys que la Llei de costes qualifica de públics i, per tant, no estan afectats per l'entrada en vigor d'aquesta normativa aprovada divendres. De fet, les concessions de costa han estat un dels punts més criticats pels ecologistes i per diferents col·lectius ciutadans, ja que la llei i el seu reglament permeten arribar a pròrrogues de fins a 75 anys en l'explotació.

Els criteris que marca l'Estat són “l'adaptació al medi” de manera genèrica i sense establir quins són aquests criteris. Centenars d'entitats al·legaren durant els anys 2012 i 2013 davant la modificació de la Llei de costes (feta pels socialistes l'any 1988), que s'acabà aprovant el maig de 2013. El sentit de les actuacions ciutadanes era el de reclamar que no s'allargassin d'aquesta manera les concessions i que no es permetés “la mercantilització de la costa”.

La modificació de la Llei de costes socialista la va impulsar l'aleshores ministre Miguel Arias Cañete i precisament el mateix Ministeri de Medi Ambient va fixar en 2.000 milions d'euros el negoci que generaria la llei a la costa. En aquest sentit, Medi Ambient va indicar que l'aclariment sobre els criteris per a l'establiment d'activitats a la costa que estableix el reglament pot assegurar la situació a uns 1.000 hotels ja existents de manera legal, que ara podran prolongar els negocis i fer reformes per modernitzar-se i guanyar qualitat.

Cap nova construcció

La nova norma, en paraules del secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, es fonamenta en la premissa de no permetre construir “res de nou a la zona de costa afectada per la mar”, com també en la prohibició d'ampliar les estructures existents. El reglament inclou un article, al qual Ramos es va referir com a "clàusula anti Algarrobico" durant la presentació del reglament divendres, que prohibeix edificar a la costa i atorga als delegats del govern autoritat per suspendre per via administrativa llicències "sospitoses" dels ajuntaments com a instrument preventiu a la primera línia de platja.

El nou reial decret permetrà establir una delimitació més clara del domini públic maritimoterrestre, que inclourà totes aquelles zones afectades per l'acció de la mar, fins i tot aquelles a les quals arriben les onades amb caràcter ocasional sempre que ho faci almenys cinc vegades en cinc anys, o quan hi hagi evidències científiques que n'ha d'incloure, com és el cas de determinats sistemes dunars.

Finalment, també destaca que la norma concreti amb més claredat “el concepte de duna”, ja que aquest punt és fonamental a l'hora d'establir on acaba el domini públic. Les dunes, com les zones humides, són elements prioritaris de protecció i, encara que entrin més enllà dels 100 metres que estableix la llei amb caràcter general, també estenen la protecció terra endins. Aquest aclariment s'espera que permeti evitar l'aprofitament urbanístic de zones dunars.