El Consell encerta obrint el debat sobre la Diada

Si es fes una enquesta a un nombre significatiu de mallorquins, segurament pocs sabrien, a hores d’ara, que el 12 de setembre és la Diada de Mallorca. I molt menys encara tindrien clar què és el que se celebra aquest dia. Més d’una dècada després de la instauració d’aquesta festa, si alguna cosa ha quedat palesa és que no ha arrelat ni poc ni gens entre la ciutadania. Es tracta d’una celebració que, per començar, només és festa per als treballadors públics del Consell de Mallorca, una situació que frega l’absurd. I és que el sentiment popular no es pot instaurar a cop de decisió administrativa, i no basta decretar un dia del calendari i programar-hi uns quants actes. Per molt que el fet històric que commemora sigui de major o de menor transcendència, si no hi ha un element aglutinador, la realitat s’acaba imposant i la Diada de Mallorca, a dia d’avui, és una fita inexistent per al comú dels ciutadans. Per tot plegat, sembla una decisió assenyada, i que d’alguna manera demostra un nou tarannà dins l’administració pública, que el Consell de Mallorca hagi obert el debat sobre quin ha de ser el dia que els mallorquins i les mallorquines celebrin la seva festa.

D’alguna manera, demanar-se quin ha de ser el dia és demanar-se també què és el que se celebra, perquè cada data té la seva significació i, per tant, no serà una decisió senzilla. I sens dubte, sigui quin sigui el resultat, tampoc agradarà tothom.

Però sí que convé que els responsables institucionals tinguin clar que no sempre un fet històric, com ha quedat clar en la diada actual, és motiu suficient per instaurar un dia festiu. Basta veure la història recent per comprovar que allò que més uneix els ciutadans són les celebracions existents. Sant Antoni, per exemple, ha esdevingut un fenomen social que gairebé tots els pobles i ciutats han acabat incorporant, i no debades algú ja en parla com a possible data. D’altres, com Sant Sebastià, han viscut una revifada de participació ciutadana, amb festes i fites paral·leles, davant la cada vegada més pobra proposta oficial. Per tant, el poble vol celebrar i vol commemorar, però no accepta segons quins invents.