El Consell diu que complirà el compromís de rebaixar del Pla territorial “si hi ha doblers”

PalmaLa consellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, Mercedes Garrido (PSIB), ha vinculat aquest dimarts l'inici de la revisió del Pla Territorial de Mallorca a la capacitat econòmica del seu departament. El Departament "manifesta la voluntat de posar en marxa" la revisió del PTM, però ho matisa dient que "sempre que el pressupost del Consell ens ho permeti".

La consellera insular ha dedicat bona part dels primers mesos de mandat a comprometre's amb diversos ajuntaments a fer noves rotondes o noves carreteres, emperò, tot i que el compromís inicial del president del Consell, Miquel Ensenyat, i del pacte de govern subscrit amb el PSIB i Podem era de fer un nou Pla amb 'creixement zero', Garrido encara no havia informat dels terminis que pensa seguir el seu departament per fer-ho.

"Tenim clar que és necessari que el PTM es revisi perquè va ser aprovat el 2004 i la realitat de Mallorca ha canviat molt en més de 10 anys", ha dit la responsable de Territori i Infraestructures, que ha afegit que vol que la nova norma territorial "sigui fruit del consens entre tots els grups polítics que tenen representació al Consell de Mallorca perquè sigui un projecte que perduri en el temps".

El compromís del president del Consell, Miquel Ensenyat, fou, en prendre possessió del càrrec, el de creixement urbanístic zero per a Mallorca i sobre aquesta qüestió el director insular de Territori, Miquel Vadell, ha dit aquest dimarts que "es tornarà a estudiar el creixement necessari a Mallorca en funció del model territorial desitjat i des de la perspectiva de l'experiència d'aquests més de 10 anys del PTM actual". Segons s'ha informat des del Consell, es farà una anàlisi del nombre d'hectàrees consumides per "corregir els processos especulatius sobre el mercat del sòl". Aleshores, s'estudiaria municipi per municipi el creixement que tindria cada un.

A part de comptar amb els ajuntaments, igualment la institució insular ha informat que la revisió del PTM "s'obrirà a la participació de tots els sectors que hi vulguin participar" perquè, han dit, "tenim la voluntat d'escoltar tothom en aquest procés que, segurament, serà de llarg recorregut".

El GOB celebra que es desclassifiquin els urbanitzables no executats

La vinculació de la revisió de la màxima norma que regeix l'urbanisme a Mallorca a la dotació pressupostària no ha estat motiu de desconfiança per al GOB, que ha aplaudit el comunicat del Consell. L'organització ecologista ha manifestat que la proposta d'eliminar 8.000 metres quadrats de sòl urbanitzable i decretar el creixement zero "és una mesura imprescindible per planificar el futur del desenvolupament territorial" de Mallorca.

Emperò els ecologistes van més enllà i demanen també al Consell que es desclassifiquin també els sòls urbans o urbanitzables no transformats. Sol·liciten que es classifiquin com a sòl rústic el sòl urbanitzable no programat per un pla general d'ordenació urbana amb vigència superior a 8 anys; el sòl urbanitzable programat o com a sòl apte per a la urbanització que, incomplint els terminis establerts en el planejament general respectiu, no hagin iniciat la tramitació del pla parcial i, en el cas que el planejament general no hagués previst terminis, s'entendria que aquests s'incompleixen quan hagin passat 4 anys des de la vigència del planejament que va preveure el respectiu polígon o sector; el sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, que malgrat disposi de planejament parcial definitivament aprovat, no hagin iniciat la tramitació del corresponent projecte d'urbanització en els terminis que preveu el planejament general o el planejament parcial; el sòl urbà que tingui materialment les condicions que determinen la situació bàsica de sòl rural, sempre que el seu àmbit perimetral confronti amb més d'un 50% amb sòl qualificat com a sòl rústic o amb vies de connexió interlocal, i haguessin transcorregut més de 12 anys des de l'aprovació del planejament general que va efectuar la seva primera incorporació com a sòl urbà.

Rehabilitació i política d'habitatge, imprescindibles

La revisió del model territorial de l'illa ha d'apostar per la rehabilitació, la regeneració i la renovació urbana, creuen des del GOB, com a única manera de fer front a l'especulació i el creixement il·limitat, únic model seguit fins ara, apunten. Per això els ecologistes contradiuen els arguments dels promotors i constructors que "prediuen una catàstrofe" pel sector de la construcció "si no es pot construir en sòls verges". Els acusen de generar alarma social amb l'argument que s'encarirà l'accés a l'habitatge per mor que no es podrà atendre la demanda si no s'edifica nova construcció.

Igualment, consideren que qualsevol "canvi de paradigma" en la planificació territorial ha d'anar de la mà d'una política d'habitatge per garantir que el parc d'habitatges que hi ha buits a Mallorca –16.000 a Palma– es posa al mercat a preus regulats "per evitar els abusos". Algunes de les mesures que concreten anirien en la línia de l'expropiació de l'usdefruit dels habitatges en mans dels bancs, fixar incentius per afavorir la cessió, posar multes als pisos buits en mans dels bancs o fer reserves d'habitatges de lloguer social en les obres de gran rehabilitació.