Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Cares i creus

El primer dia d'agost va néixer ennigulat, amb una baixada de les temperatures que molts vàrem agrair i amb algunes notícies recents que ens retornaven una mica la fe en els gestors públics. Segons una enquesta d'aquest diari, gairebé dos terços dels seus lectors valora positivament les primeres mesures adoptades pel nou Govern, entre les quals cal destacar, sens dubte, l'abandonament definitiu del TIL i la derogació de la Llei de símbols, sorgides d'unes ments que varen treballar de valent per tal de posar traves a la llengua pròpia, o el retorn de la targeta sanitària a les 20.000 persones que pel simple fet de no tenir un paper eren considerades menys éssers humans que els altres.

També s'ha d'aplaudir la decisió de l'Ajuntament de Palma d'adjectivar la ciutat d'antitaurina. Per descomptat, el maltractament animal (perquè, en definitiva, la denominada 'fiesta nacional' no és més que això) no figura entre les principals preocupacions de la ciutadania, i la declaració té uns efectes legals limitats (no pot impedir, per exemple, que es dugui a terme la corrida prevista per al proper dia 6 a un ruinós Coliseo Balear), però no deixa de ser rellevant que el ple municipal faci seva una clara demanda ciutadana i faci passes cap a una societat on no es gaudeixi veient patir un animal. Com era d'esperar, el PP i Ciutadans s'han mostrat contraris a l'eradicació d'aquesta anacrònica i inhumana tradició amb els mateixos arguments de sempre: si es posa fi a les corregudes, els toros de lídia desapareixeran com a espècie; la prohibició només respon a un sentiment nacionalista i antiespanyol; etcètera.

Una altra notícia positiva que ens deixa aquest començament de vacances és la moratòria a grans superfícies aprovada ahir pel Parlament. No estic en contra per se d'aquest tipus d'establiments, però sí que crec que Mallorca ha assolit el seu sostre en matèria de grans centres comercials i que projectes com el de les Fontanelles ens porten cap a un model gens desitjable, ni socialment ni econòmicament. El que passi després d'aquests sis mesos dependrà molt de com es resolgui el recurs presentat pel govern central davant el Tribunal Constitucional (i casualment presentat just després de la pèrdua de poder a Balears).

Però la calor ha tornat i encara que m'havia proposat escriure un article en positiu (el bon humor inherent a tenir unes setmanes de vacances), destacant només la cara de la moneda, he estat incapaç d'oblidar que les creus continuen ben presents a la vida política local, autonòmica i estatal, i gran part de la culpa la té la lamentable roda de premsa oferida fa uns dies pel president Rajoy, en la qual va demostrar un cop més la seva mediocritat i la manca de confiança que genera, fins i tot entre els seus. Enganxat dins el guió de l'herència rebuda, del tot va bé i de l'ai de nosaltres, infeliços votants, si decidim equivocadament donar el nostre suport a una altra formació que no sigui el PP, doncs els esforços i els sacrificis que hem hagut de fer per arreglar el desastre que ens varen deixar aquells que ara critiquen haurien estat debades.

Mariano Rajoy s'aferra al passat dels altres per justificar el seu present, però quan se li demana pels errors comesos recorre a l'inacceptable no mirem enrere, mirem al gran esdevenidor que tenim davant. Continua demostrant el president la seva ceguesa enfront la qüestió catalana, intentant radicalitzar el seu missatge situant el xenòfob Albiol com a cap de llista i negant una realitat que, ens agradi o no, ha desbordat tothom, fins i tot un Artur Mas que es veu com el cabdill de la independència i únicament llança missatges demagògics i proclames fàcils, però buides de contingut. A la tornada de l'estiu tendrem un focus informatiu ben calent, a Catalunya, i cap dels escenaris possibles sembla donar solució a un problema extremadament sensible.

Aquesta notícia també és terra adobada pel pessimisme envers el funcionament de les nostres institucions: un dels pitjors ministres de les darreres dècades, l'inefable José Ignacio Wert, ha estat nomenat ambaixador d'Espanya a l'OCDE. Els motius? Haver estat l'artífex d'una llei educativa retrògrada, economicista i, sobretot, mancada del consens necessari en un tema cabdal com és la formació dels nostres nins i joves. Les prebendes? Residència oficial de 500 metres quadrats a l'Avenue Foch (una de les més cares de París), dues persones de servei pagades per l'Estat i cotxe oficial amb xofer, a més d'un sou de 10.000 euros al mes, sense comptar-hi les habitualment opaques "despeses de representació". Com us quedau?

I podríem continuar amb més creus, però avui m'estim més desconnectar una mica de tot això i xalar, encara que sigui per uns dies, de la bona lectura, de la tranquil·litat, de la mar, de la cervesa, dels amics, de la parella. Us desitj a tots el mateix. Bon estiu!

 

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT