Barcelona1. ‘La noche del hawayano’
El primer èxit, i la primera prova de la seva intuïció musical
Era només l’any 1964, i Peret ja estava fent història. Va agafar una composició del sonero de Puerto Rico Ismael Rivera i la portar al camp de la rumba. Començava una història d’anada i tornada, entre el Carib i la Mediterrània.
2. ‘El muerto vivo’
La història del mort que, de fet, estava de “parranda”
Del compositor colombià Guillermo González Arenas va adaptar aquesta peça sobre un home que es deixa tot el salari allargant la festa més enllà de qualsevol previsió. Peret la va incloure a l’EP La fiesta no es para feos, del 1966. La rumba caminant al costat de la cúmbia.
3. ‘Don Toribio’
L’home que volia anar a la Lluna en una “escombra que camina”
Una altra versió, aquesta de Domingo González Domínguez, en què Peret va convertir el protagonista en un gitano astronauta, “ dueño de su vida ”. Era el 1966, i el mataroní estava en estat de gràcia. En el mateix EP hi havia No sé, Rumba pa ti i Soledad. Imparable i amb les palmes traient fum.
4. ‘Una lágrima’
El vals que va acabar sent una poderosa onada rumbera
Avui és habitual trobar versions rumberes de cançons de qualsevol estil, però l’any 1967 calia ser Peret per agafar un vals dels germans Genaro i Manuel Monreal i Francisco García de Val, i transformar-lo en una bomba rumbera, de ritme profund (amb baix) i tan addictiva, o més, que qualsevol èxit del pop dels anys 60.
5. ‘Lo mato’
Pura i divertida dinamita a partir d’un ‘son’ cubà
En el mateix EP que Una lágrima, i que Gato de Cheo Feliciano, Peret va adaptar amb un ritme frenètic aquest son cubà de Ñico Saquito i Antonio Fernández, en què la música acompanyava un divertit joc sobre la susceptibilitat.
6. ‘El gitano Antón’
‘El negro Bembón’ que va acabar cantant en caló
Puerto Rico va seguir inspirant Peret, que l’any 1968 va convertir El negro Bembón de Bobby Capó en El gitano Antón, una rumba tremenda, rítmicament molt atrevida, i amb versos cantats en caló.
7. ‘El mig amic’
L’emocionant i reivindicatiu homenatge al seu pare
És una de les grans cançons de la música catalana del segle XX, potser per la seva senzillesa. Ventilador a tot drap i una havanera gronxadora per explicar la vida del seu pare. La va incloure en un EP que completava una altra peça en català, Pensant en tu.
8. ‘Borriquito’
El gran èxit internacional de Peret, “mi nombre es Pedro”
Tot just començava la dècada dels 70 quan Peret es va treure de la màniga un ritme que semblava pensat per a les discoteques i que, de fet, va triomfar a mig Europa.
9. ‘Gitana hechicera’
De cançó religiosa a himne de Barcelona
“ Jesucristo es poderoso ”, deia la tornada d’un tema escrit per Peret per a l’Església evangèlica. Però quan la va cantar a l’Estadi Olímpic l’any 1992 ja s’havia convertit en “ Barcelona es poderosa ”. Avui és gairebé l’himne oficiós de la ciutat.
10. ‘Que disparen flores’
Un clam irònic i pacifista contra la feina dels polítics
Aquesta cançó va titular l’àlbum del 1995. Amb una generosa base musical molt cubana, Peret tira d’ironia per picar la cresta als polítics i reclamar un món millor. Però amb conya marinera: “ Que abunde el trabajo para quien lo quiera ”.
