Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Cal rescatar els taxistes?

Amb l'experiència d'Uber hem après que amb la tecnologia digital podem aconseguir que qualsevol cotxe de cinc places també pugui ser transport públic. Per transport públic em refereixo a la contraposició del privat: que el pugui usar gent que no n'és propietària.

Els taxis són el transport públic més afectat per la possibilitat que qualsevol cotxe pugui oferir el mateix servei. Hi pesa molt la llicència, que pot costar un disbarat. Basta cercar dos minuts al web per a trobar ofertes de gairebé 200.000 euros a Mallorca. Cal fer moltes carreres per a recuperar-los. També necessiten adaptar el vehicle i instal·lar-hi un taxímetre –caríssim.

Els d'Uber només demanen que el xofer no tingui antecedents penals i que el cotxe estigui bé. Els donen un mòbil (sanat i protegit) que servirà per a fitxar, rebre les comandes i fer de taxímetre.

I resulta que funciona.

Què fem, ara?

Els taxistes ho tenen clar: queixar-se. I amb raó. Fins ara els havien dit que calia invertir una doblerada per a poder tenir un taxi. Les coses legals no poden canviar amb aquesta arbitrarietat, o hi hauria indefensió jurídica. Ningú no vol invertir en una ciutat, regió o estat insegur; no et pots demanar, cada dia, si el governant de torn avui trabucarà o no. En aquest cas, les autoritats han tancat Uber per a mantenir els drets que vam atorgar en forma de llicències de taxi.

Els ciutadans també ho tenim clar: comprem la idea de cridar un cotxe amb xofer des d'una aplicació. Ni consum col·laboratiu ni d'altres etiquetes 'bonrotllistes': és un negoci, pur i dur, que fa un ús intensiu de les possibilitats digitals. No és 'col·laboració', és comunicació de la que avui toca per a seguir endavant i afecta des de taxistes fins a pagesos. Resol un grapat de coses que abans necessitaven intervenció legal, com ara la qualitat del servei, la professionalitat del xofer. Fins i tot l'educació del client.

Comprem la proposta d'Uber perquè és una bona idea que qualsevol cotxe de cinc places pugui convertir-se en transport públic. També ho és no haver de pagar, carrera a carrera, unes llicències amb preu de canari jove.

És clar que hi ha inconvenients; tot plegat encara és a les beceroles. Quan hi hagi espai legal per a empreses similars a Uber, aleshores hi haurà més oferta i alguns projectes es diferenciaran resolent les pegues. Per exemple, amb aplicacions basades en programari lliure per a garantir que són respectuoses amb la privadesa. Ningú n'ha de fer res sobre d'on venim, o anem, ni a quines hores. Si ens ve de gust, el xofer no ha de saber el nostre nom. Hi ha molt per a fer, fins i tot innovar, però qui s'hi posa després del tancament d'Uber?

Ningú, i hem de trobar-hi remei.

He dit 'hem' i no 'han' perquè les llicències són un problema col·lectiu: dels taxistes i dels qui no ho som. L'hem provocat entre tots, car les llicències de taxi han sorgit de la iniciativa de persones que hem votat per col·locar-los als governs centrals, autonòmics i locals. Ara no podem desentendre'ns-en així com així.

Cal resoldre'l perquè tenir més i millor transport públic és ben necessari. Quantes coses no podrien canviar?: com arribar a la feina, els horaris, la planificació de l'oci, l'economia domèstica i l'economia de les ciutats, fins i tot el seu aspecte, el lloc on es situen els negocis i serveis. Podem imaginar un món en el qual no calgui comprar cotxe particular, ni mantenir-lo, ni llogar aparcament.

Fet i fet, viure sense automòbil propi tampoc no és imaginar gaire, perquè ja passa avui. El XV Estudi anual sobre l'automoció de KPMG diu que el 54% dels directius de la indústria automobilística creuen que els menors de 25 anys no tenen interès en cap vehicle de propietat, i un 46% pensa el mateix dels majors de 50 anys. En presentar l'estudi, Francisco Roger, de KPMG, va dir que alguns fabricants estan preparant-se per a obrir negocis alternatius que compensin la baixada de vendes de cotxes a particulars. Endevinau quins? Sí, més 'ubers'.

Google ha reparat en la vessa pel cotxe propi i treballa en un vehicle sense xofer. És lògic: si no t'interessa tenir cotxe, per què has de voler cap permís de conduir? Hi ha qui especula que el 'Google Car' no serà a la venda, només podrem demanar-lo quan l'haguem de menester. I vindrà.

Són molts els canvis que ens esperen al voltant del transport públic en cotxe, però anem a pams: la fita actual és que qualsevol vehicle de cinc places pugui ser al mercat. Encara hi hem d'arribar. Que passarà, és inevitable, però fem-ho bé amb els taxistes.

Prou empreses han fet canvis per adaptar-se a l'entorn digital. Quan s'hi han resistit –i ens han dit 'pirates'–, aleshores hem pogut contestar que el seu model de negoci obsolet no era el nostre problema. Però als taxistes no podem dir-los-ho pas, perquè fins ara els hem demanat que paguin llicències. No ens en podem desdir, i tal dia farà un any.

 

Etiquetes

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/03/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT