I AQUÍ
Efímers 24/04/2014

Avui? Molt bé, però no em preguntis més

i
Carles Capdevila
2 min

COM QUE LES QUATRE diades de Sant Jordi de l’ARA han estat en plena crisi, ahir per quarta vegada buscàvem un titular que expliqués aquesta eufòria provisional, aquesta treva de felicitat i de consum, aquesta jornada que desafia tots els pessimismes. Que venç les crisis, que fa oblidar els temes de cada dia. En diem “imparable” a portada, de Sant Jordi, perquè ha demostrat un cop més que pot amb tot, ho integra tot, s’adapta a tot i que sempre guanya. Invencible. En algun dels “com va?” que se t’escapen quan et trobes algú, que últimament són arriscats perquè hi ha gent que s’ho agafa al peu de la lletra i t’explica com li va realment, ahir un escriptor em va respondre: “Si em preguntes per avui, molt bé, però no preguntis més”. Em va semblar que resumia l’esperit que t’imbueix el 23 d’abril, que et faria sentir-te malament si responguessis “molt malament”. Com que la resposta em va agradar vaig insistir amb la pregunta trampa, i vaig obtenir bastants “bé”, alguns “prou bé” pocs “molt bé”, i un “normal”, xocant, extravagant, d’una persona amb cara que no li anava gaire bé però acceptava normal com a sinònim de malament el dia que tot va bé. El context marca la duresa de les paraules. A la tarda, quan la gent està més cansada perquè pocs estem acostumats a passejar i estar tantes hores drets, vaig començar a sentir alguna frase exagerada. Per exemple: “Hauria de ser Sant Jordi tot l’any”. No se m’acut res més impossible, i menys desitjable. Necessitem dies normals en què no ens preguntem com va o puguem respondre el que vuolguem. D’acord, llegim més tot l’any i estimem més tot l’any, però un any amb 365 dies de Sant Jordi seria insuportable. Els dies únics ho són literalment.

stats