Portada 06/10/2014

Autonomia de centres i trilingüisme: la societat civil posa les bases per oferir un pacte educatiu als partits polítics

Entitats del món educatiu i col·lectius professionals presenten el document que vol establir les bases per un pacte social per l'educació

Mercè Pinya
4 min

PalmaEvitar que cada canvi de Govern suposi un trasbals educatiu, i sobretot després de l'experiència d'aquesta legislatura, en la qual a hores d'ara han hagut de ser els tribunals els que hagin dit a l'Executiu que no pot fer dreceres amb un canvi de model. Aquest és l'objectiu de la plataforma del pacte per l'educació, integrada per part de la comunitat educativa i per altres entitats com el Cercle d'Economia i el Col·legi d'Arquitectes, que ha presentat avui matí un document que ha de ser la base amb la qual pretenen fer feina per aconseguir donar estabilitat al sistema educatiu de les Illes Balears.

El document consta de nou línies estratègiques que es basen a "millorar" el nivell professional del professorat, dels directors i del personal tècnic de l'Administració; desenvolupar l'autonomia dels centres i enfocar-la als resultats; crear un sistema d'indicadors de rendiment educatiu i avaluar els agents del sistema educatiu; donar estabilitat; facilitar la participació de les famílies; afavorir una escola inclusiva; adoptar mesures de prevenció; desenvolupar un model d'integració de llengües en català, castellà i anglès; fomentar una Formació Professional "del segle XXI".

Català-castellà-anglès

El que és innegable és que José Ramón Bauzá ha aconseguit posar el trilingüisme en el centre del debat i el document del pacte social per l'educació inclou també una proposta de model trilingüe català-castellà-anglès. Es tractaria, en tot cas, d'un nou model, tot i que també basat en la mateixa metodologia del TIL: l'AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), i en què l'autonomia dels centres seria l'eix fonamental.

Aquest model donaria un pes curricular "diferenciat" a català i castellà en funció dels "entorns socioculturals i dels resultats en competència comunicativa". Així, hauria de ser potestat de cada centre l'elaboració d'aquests projectes lingüístics. Tot i que el portaveu del Cercle per l'Educació, Manel Perelló, no ha volgut concretar el marc normatiu que empararia aquest nou pla –Decret de mínims o TIL–, ha assegurat que s'hauria de basar "en la màxima professionalitat i transparència", i que "si volem autonomia de centre, la normativa ha de ser mínima".

El document no concreta explícitament quin hauria de ser el pes del català en aquest nou model trilingüe, tot i que Perelló assegura que el català seria llengua "preeminent i vehicular" de l'educació i que serien els centres els que haurien d'acabar decidint-ho.

Perelló ha volgut deixar clar, igualment, que encara que el tema de les llengües és "fonamental", ho són més "els indicadors d'èxit escolar". Per això, ha volgut desvincular l'aprenentatge de llengües de l'estratègia per reduir el fracàs escolar, com ha fet el Govern amb el TIL. "El pla plurilingüe no resoldrà el fracàs escolar. Si continuam venent que si en lloc de fer les classes en català les fem en anglès, hi haurà menys fracàs escolar, no anam bé", ha dit.

Canvis per a la carrera professional dels docents

En concret, aquesta proposta significaria introduir una major selecció dels docents, substituir les oposicions per un període tutoritzat de pràctiques (MIR educatiu), a més de promoure la formació contínua lligada als projectes de centre i amb incentius econòmics i professionals, i també la reforma de l'accés a la funció pública docent, entre d'altres.

Els sindicats de l'ensenyament STEI, FETE-UGT i FE-CCOO no formen part d'aquesta iniciativa. Perelló ha admès que "és cert que certes mesures els costen", amb referència a la proposta de "transformar la carrera professional docent i millorar el nivell professional del professorat", que inclou el document, però ha insistit que la iniciativa està "oberta a totes les incorporacions" i que esperen parlar-hi aviat.

Igualment, el pacte posa l'accent també en la necessitat de professionalitzar la figura dels directors i el personal de l'administració educativa.

Millorar el rendiment i fer una escola inclusiva

La cultura d'avaluació interna (dels centres) i externa ha de ser un dels factors clau del nou pacte social per l'educació, reflecteix el document. Això hauria de fer possible "que la responsabilitat derivada dels resultats obtinguts promogui l'adopció de processos de millora basats en evidències".

A més, proposen que l'Administració defineixi plans específics per evitar la segregació escolar i dur a terme una planificació educativa en clau d'equitat, i també formació específica per a docents i directors.

A final d'aquesta setmana, el document serà objecte de fòrum amb la resta de representants de Menorca i les Pitiüses, a més de la Plataforma Crida i l'Assemblea de Docents, que tampoc no formen part del Cercle per l'Educació i també preparen el 'Llibre Verd', una iniciativa similar i que estan "oberts" a integrar, ha dit Perelló. Esperen tenir-lo llest per Nadal i que a partir del mes de gener comencin els contactes amb els partits polítics.

* Formen part del Cercle per a l'Educació:

FADESIB (Federació d'Associacions de Directors de Secundària de les IB), ADIPMA (Associació de Directors Centres d'Infantil i Primària), UIB, Coapa (Confederació d'associacions de pares i mares de la pública), Escola Catòlica, els sindicats USO, FSIE i ANPE, les cooperatives d'ensenyament (UCTAIB), a més d'altres entitats que no formen part de la comunitat educativa com el Cercle d'Economia, GADESO, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de les IB, IREFREA (European Institut of Studies on Prevention), Col·legi d'Arquitectes, FEAPS (Confederació Espanyola d'Organitzacions a favor de les personas amb Discapacitat Intel·lectual)...

stats