Armengol guanya el debat

PalmaQue la socialista Francina Armengol fou la guanyadora del cara a cara s'intueix en la majoria de cròniques de l'endemà. La seva, però, no fou una victòria clara, perquè Bauzá va fer un discurs que, segurament, satisfà els seus. Però, a diferència del president, Armengol aprofità el debat per eixamplar espai. No li servirà per guanyar les eleccions perquè a Balears sempre guanya el PP, però li pot ser útil per insuflar un poc de moral entre uns socialistes darrerament capcots.

En una hora i mitja Armengol es va treure l'etiqueta de radical que ha arrossegat els darrers quatre anys, sense deixar de ser contundent ni apartar-se de la ciutadania que ha patit més les retallades i la crisi. La seva crítica no fou histèrica, sinó contundent. I les seves intervencions foren molt més properes als problemes dels ciutadans que les de Bauzá, molt més palpables per a la gent que ho ha patit. El conflicte educatiu, les retallades sanitàries o les problemàtiques socials tenien mala defensa. En aquests casos, sempre hi té més a perdre qui governa.

La carta de Bauzá era la política econòmica i la va jugar adornant-la amb xifres i gràfiques. Va defensar amb certa solvència la seva gestió i va recórrer a l'herència rebuda i a la comparació amb el Pacte per justificar la recuperació econòmica i la creació d'ocupació. Malgrat que el president podria haver tret aquí molt més avantatge a Armengol, això no va passar. La socialista va mantenir una posició de certa moderació en les qüestions econòmiques. Va evitar l'ecotaxa i va deixar clar que no derogaria ni la Llei de turisme ni l'agrària. Però, tot i això, va aconseguir situar Bauzá a les ordres dels hotelers sense criticar-los, advertint que ella tindrà en compte els empresaris, però també els sindicats i treballadores com les cambreres de pisos.

En el camp econòmic, la socialista va aprofitar cada intervenció de Bauzá per mostrar la 'cara b' de la gestió de la qual havia tret pit el president. Si ell defensava les grans temporades turístiques, ella apuntava que no es traslladen a l'ocupació; si ell reivindicava la creació d'ocupació, ella advertia que en realitat les hores de feina són les mateixes, però repartides en contractes precaris. I aquesta 'cara b', més social, tornava a ser més propera a les sensacions de bona part de la població.

El principal error de Bauzá, però, no es va produir dimecres, sinó el dia que ell o els seus assessors varen acceptar un cara a cara amb Armengol. El millor format per al president hauria estat un debat a sis o a set. I no ho dic perquè hauria estat més representatiu i més democràtic, que també, sobretot ara que es preveu que els dos partits tinguin manco representació que mai. Sinó perquè previsiblement Armengol no hauria pogut marcar tant de perfil. En un cara a cara se li concedeix un estatus d'alternativa perquè es creu que el president serà l'un o l'altre, una situació que si en unes eleccions no està tan clara és en aquestes. Amb un debat a set, segurament Bauzá s'hauria contraposat millor al 'multipacte' que diu ell. Hauria rebut, però també hauria rebut Armengol dels seus potencials socis, s'haurien visualitzat discrepàncies entre l'alternativa i hauria obligat Ciutadans a dir alguna cosa quan tothom sap que calladets guanyen.