DÍGITS I ANDRÒMINES
Mèdia 11/08/2017

Així s’afina el so dels cotxes

Visitem el centre tècnic de Seat, on s’analitzen i s’ajusten tots els sorolls dels seus vehicles, des del motor fins a la música dels altaveus, passant pels cops de porta o l’avís de cinturó descordat

i
Albert Cuesta
4 min
Així s’afina el so dels cotxes

“Deixaràs d’escoltar música a casa. A dins d’un Ibiza sona millor”. Seat promociona la nova generació del seu cotxe més popular amb aquesta afirmació, menys agosarada del que sembla: dins dels cotxes sol haver-hi un equip de so de més qualitat i, sobretot, més ben ajustat a la posició de l’oient que en la majoria de les llars.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Per saber com ho aconsegueixen he visitat el “turó del coneixement” de Seat, el centre tècnic que l’empresa té a Martorell. És una zona d’accés restringit, amb carrers per on de tant en tant circulen cotxes que van o tornen de fer trajectes de prova i que van camuflats per no ser vistos pel públic o els competidors. En un dels pavellons hi ha les dues sales on es dissenyen, proven i ajusten tots els aspectes relacionats amb el so de tots els cotxes de Seat i els d’alguns models d’Audi i Volkswagen.

La més espectacular és la cambra semianecoica, on es mesuren el soroll i les vibracions dels cotxes en funcionament comparant els efectes de les modificacions estructurals i de materials que es fan durant el disseny de cada model. El tractament absorbent de parets i sostre són idèntics als d’una sala per provar altaveus, però aquí hi ha extractors de fums i ventilació frontal, perquè un cotxe funcionant sobre rodets no disposa de la refrigeració que tindria circulant per carretera. A més, tota la sala flota sobre esmorteïdors que l’aïllen físicament de l’entorn. És una instal·lació veterana: està condicionada amb falques de llana de vidre, un material que no s’utilitza des de fa anys. Però la principal limitació és que no permet analitzar cotxes amb dos eixos de tracció. Seat prova aquests models en centres externs, com el d’Idiada al Vendrell o alguns del grup Volkswagen, mentre construeix a Martorell una nova sala semianecoica en què invertirà dos milions d’euros.

Com que la cambra està aïllada del soroll exterior, els tècnics també hi enregistren els sorolls que genera el vehicle tal com són percebuts pels ocupants. Ho fan amb micròfons binaurals instal·lats a les orelles d’uns caps de maniquí que simulen les condicions d’audició del conductor i els passatgers. Els enregistraments s’analitzen i s’escolten amb auriculars a l’altra gran sala del centre dedicada al so: l’estudi d’àudio. Fer l’anàlisi amb auriculars té diversos avantatges: es pot fer sense el cotxe (els diferents departaments del centre tècnic poden disposar dels prototips inicials durant poques hores) i les audicions comparatives entre materials (o amb cotxes d’altres marques) es poden fer a cegues: així l’opinió de les persones que decideixen, per exemple, si la millora del so d’una porta quan es tanca justifica o no afegir al cost del cotxe els cèntims d’euro que val una junta més gruixuda, no es veu contaminada pel fet de saber quin model estan escoltant.

A l’estudi d’àudio també es dissenyen i ajusten els equips de so, una feina que comença fins a tres anys abans que la producció del vehicle. Primer es determina la posició dels altaveus, buscant el compromís amb els enginyers estructurals, que volen finestres més grans i, per tant, deixen columnes més estretes. També cal acordar el tipus de reixeta de protecció dels altaveus: la mida de les perforacions afecta la propagació del so. I és aquí on decideixen que un acord de tres notes és més agradable com a avisador perquè et cordis el cinturó que l’anterior to de freqüència única.

A continuació, amb ajuda dels micròfons binaurals i l’oïda d’experts, es prova com sonen les diferents configuracions d’electrònica i altaveus, que poden arribar a 25 combinacions diferents per a un sol model de cotxe, segons els acabats interiors i l’equipament, i cal multiplicar-les per dos perquè el volant pot anar a l’esquerra o a la dreta. Els enginyers de Seat estan especialment orgullosos de com sona la versió Seat Sound del León, però és un disseny de fa cinc anys i reconeixen que el nou Ibiza Beats ja l’ha superat en qualitat musical. En part, gràcies a la millora en la qualitat dels components. José Luis Álvarez, cap de projecte de sistemes de so, explica que Seat es proveeix amb la resta del grup Volkswagen: altaveus de la belga PSS (l’antiga Philips) i la xinesa Sonavox, i electrònica de Harman, Alpine i Panasonic. Però a l’estudi de Martorell aquests elements s’ajusten a les característiques de cada model. Els amplificadors d’àudio actuals inclouen un processador digital de senyal (DSP) amb una flexibilitat enorme: Adrián Mateo, responsable d’acústica de Seat, té al seu abast una quantitat gairebé il·limitada de filtres d’equalització, retard i compressió que configura des d’un ordinador fins a aconseguir mesurar i escoltar el so que vol. En el seu cas, l’ideal és un so neutre i sense presència excessiva dels altaveus posteriors, uns criteris que “afortunadament”, diu, coincideixen amb els dels especialistes de Beats Audio, l’empresa propietat d’Apple amb qui col·laboren per homologar la sonoritat de determinats models i poder estampar-hi la marca dels americans. Altres fabricants tenen acords similars amb marques d’àudio (Ford i Audi amb B&O, Nissan amb Bose), però Mateo presumeix de la naturalitat del resultat que obtenen a Martorell. I es mostra admirat de les possibilitats de personalització de la tecnologia digital: abans les unitats electròniques es rebien del proveïdor equalitzades; ara la configuració d’àudio s’aplica individualment a cada cotxe al final de la cadena de muntatge.

stats