Actuacions contra la saturació

PalmaLa sensació de sobresaturació que pateixen les Illes Balears durant l'estiu no és nova, però durant les darreres temporades turístiques s'ha incrementat. Amb el PP a les principals institucions i amb la crisi econòmica de pretext s'havia imposat el 'deixar fer' i s'havia defensat com a positiu l'increment del nombre de turistes per afavorir una ràpida recuperació econòmica. Es posava el focus en els avantatges de ser una comunitat receptora de turistes sense valorar-ne els costs i sense tenir en compte que el fet que arribin més turistes no suposa per ell mateix ni un benefici social ni una major redistribució de la riquesa.

Era tabú parlar de posar límits a l'arribada de turistes. Qui ho feia era acusat de no voler-los, quan no cal ser massa viu per entendre que, per exemple, seria millor que els turistes que vénen ho fessin més ben repartits durant l'any. S'advertia que parlar de límits generaria mala imatge i que això acabaria perjudicant a tothom. Fins i tot es va arribar que la importació de residus per cremar a Mallorca no creava mala imatge, allò que la generava era denunciar-ho. Ara, però, es comença a percebre que no tot era del color rosa amb què ho pintaven alguns i, amb l'arribada d'una majoria progressista a les institucions, s'obre, una altra vegada, un vell debat: el del model turístic i el del model territorial. Fins on es pot arribar? On és el límit en la capacitat de Balears d'absorbir turistes?

S'ha de dir que la crisi econòmica i la manca de recursos públics han ajudat també en part a superar el plantejament de fer grans infraestructures per utilitzar-les a ple rendiment només durant un parell de mesos. I si el territori no s'adapta al turisme, el debat només es pot abordar adaptant el turisme al territori. A partir d'aquest plantejament es comencen a posar propostes sobre la taula que van en la direcció de posar límits. S'expliquen així les mesures que ha aplicat l'Ajuntament de Manacor a l'hora de restringir l'accés a Cala Varques, una cala verge massificada, o les passes que fa el Consell de Formentera per aplicar una taxa als vehicles que entrin a l'illa, una mesura que també vol estudiar el Consell d'Eivissa.

L'ecotaxa, en canvi, tot i que també es podria plantejar així, s'ha venut com un mecanisme per revertir socialment els beneficis del turisme. Sense qüestionar les mesures que es plantegen ni la seva voluntat de combatre aquesta sobresaturació, convé tenir molt clar si allò que es pretén és recaptar o si realment se cerca afavorir una major sostenibilitat. I convé tenir en compte també que amb actuacions aïllades no es resoldrà el problema. Segurament només s'aconseguirà traslladar-lo a un altre punt.