HORITZÓ ELECTORAL
Política 03/05/2016

Felip VI signa el decret de convocatòria d'eleccions el 26 de juny

És la primera vegada que el cap de l'Estat convoca uns comicis, ja que el cap de l'Executiu, ara en funcions, no pot fer-ho. El decret es publicarà al BOE al migdia

Ferran Casas / Sara González
5 min
Felip VI signa el decret de convocatòria d'eleccions el 26 de juny davant la presència del president del Congrés, Patxi López

Madrid / BarcelonaAhir es va tancar la legislatura més curta des de la recuperació de la democràcia espanyola. Després del fracàs per arribar a algun tipus d’acord, el rei Felip VI ha signat aquest matí el decret de convocatòria d’eleccions el 26 de juny, que es publicarà al migdia al BOE.

És la primera vegada que el cap de l'Estat convoca uns comicis, ja que el cap de l'Executiu, ara en funcions, no pot fer-ho, i també la primera ocasió en què els ciutadans són cridats per segona vegada a les urnes davant la falta d'acord de les forces polítiques per investir president del govern espanyol.

El president del Congrés, Patxi López, ha fet una crida als ciutadans perquè "no es resignin a la frustració" i vagin a votar el 26-J. Ha afegit que entén que els espanyols estiguin "enfadats" i "frustrats" per la falta de govern, però els ha recordat que ara és a les seves mans "decidir el futur polític d'Espanya".

La repetició serà el segon intent perquè els partits aconsegueixin investir president. Des del 20-D, totes les formacions han patit desgast en les seves estratègies negociadores i han jugat a guanyar la batalla del relat per evitar aparèixer als ulls dels ciutadans com els culpables del bloqueig.

Així, en la recepció institucional del Dia de la Comunitat de Madrid, Mariano Rajoy i Albert Rivera van carregar contra el PSOE pels “vetos” al PP. “El que ha passat aquests quatre mesos no es pot repetir”, deia el president en funcions, mentre que el liberal traçava un discurs similar en l’intent de tornar a l’equidistància.

De cara a la nova cita, tots intenten justificar-se i atacar l’altre, però afirmen que cal mirar endavant per evitar que la bronca alimenti la desafecció. El fantasma de l’abstenció, que es dóna per fet que creixerà per la fatiga del votant, serà damunt la taula dels equips de campanya.

El 20-D van votar un 73% dels censats, quatre punts més que el 2011, quan el PP va guanyar amb majoria absoluta. Es dóna per fet que un augment de l’abstenció penalitza l’esquerra, però si és molt accentuat, pot tenir efectes incerts i generalitzats.

Partit Popular

Rajoy està sol i tocat, però totes les enquestes el donen vencedor

De Rajoy se n’ha qüestionat el lideratge més fora que dins, mentre ell mirava cap a una altra banda davant els greus casos de corrupció que han tornat a esquitxar el seu partit, i no s’ha cremat les celles intentant negociar. Malgrat tot, tornarà a ser el cap de llista i no hi ha enquesta que no el doni guanyador. Un dels arguments en campanya serà que la resta de partits l’han vetat tot i ser el més votat. A més, juga al seu favor la investidura fallida de Pedro Sánchez. En canvi, se li pot retreure que no hagi ni tan sols intentat una investidura que el mateix rei li va encomanar. El PP és prudent i enterra la guerra interna fins ben passats els comicis, mentre que el PSOE és incapaç d’amagar la seva crisi de lideratge. El PP aspira també a recuperar vot prestat a Ciutadans (C’s), especialment d’aquells que s’hagin decebut en veure com Rivera tancava un acord per fer president Sánchez.

PSOE

Sense crèdit intern i amb risc de fugues a C’s i 'sorpasso' de Podem

Serà una campanya complicada per al PSOE, si s’ha de valorar per les enquestes. Sánchez va segellar un acord amb C’s que ara les parts donen per amortitzat. Els socialistes busquen el to amb el partit de Rivera i temen que una part de l’electorat els castigui per l’entesa amb la força que ells mateixos van batejar com “la marca blanca” del PP. Després de pactar-hi, combatre el malestar dels seus votants més esquerrans i la temptació de votar-los dels més centristes és un repte. Especialment difícil serà per al PSC desempallegar-se de l’ombra de l’aliança amb Rivera, que ha atacat qüestions com el model d’immersió lingüística a les escoles. Sánchez és qüestionat al PSOE, una crítica que els socialistes no han evitat que s’esbombi. Pot vendre al seu favor que ha sigut el partit que més s’ha mogut per aconseguir un pacte d’investidura “transversal”, mirant tant a la dreta com a l’esquerra. L’estratègia per evitar el 'sorpasso' de Podem, que feriria de mort el partit, passa per carregar les culpes del fracàs a Pablo Iglesias, que va posar condicions com el referèndum català o el veto a C’s.

Podem i IU

La confluència pot donar molt joc però Iglesias busca trobar el to

Assenyalat pel PSOE com el principal responsable que no hi hagi hagut pacte, Podem intentarà treure pit de ser el garant d’un govern de progrés. El seu gran objectiu és fer el 'sorpasso' al PSOE i forçar-lo a compartir govern. El dubte és si la suma amb IU es tradueix també en un salt en escons. La confluència seria la gran novetat del 26-J. Ahir mateix, les bases d’IU van començar a votar en la consulta interna sobre la confluència amb Podem malgrat que no se saben els detalls sobre les llistes. Alberto Garzón busca un xec en blanc dels seus.

Iglesias reivindicarà que ha complert amb el mandat de la seva militància i s’ha negat a facilitar un govern que no sigui d’esquerres. Però també és cert que el seu veto a C’s ha frustrat el canvi. Ara és suau quan parla del PSOE. Podem també procurarà que les disputes internes no li passin factura. Íñigo Errejón ha quedat desplaçat i ara la mà dreta del líder és el secretari d’organització, Pablo Echenique. Però Errejón repetirà com a tres per a Madrid i dirigirà la campanya de Podem.

En Comú Podem té a l’abast guanyar sense llista conjunta CDC-ERC, però els republicans són ara un rival fort a l’esquerra. Haurà de trobar arguments per explicar per què no té grup propi –busca fórmules per resoldre-ho– i com pensa fer que la consulta sobre la independència prosperi a curt termini.

Ciutadans

Protagonista dels pactes, busca rèdit electoral: aquest cop sí

El resultat del 20-D va ser un fracàs per a Albert Rivera, que aspirava a obtenir molt més de 40 diputats, que li han donat menys influència de la que esperava. Amb tot, superat el xoc inicial, el líder de C’s va ser hàbil i es va acabar col·locant al centre del focus mediàtic pactant la mesa del Congrés primer i la investidura de Sánchez després. La formació taronja es vendrà com un partit dialogant i capaç de ser responsable fent acords, cosa que pot atreure el vot de la dreta decebut amb un PP cada cop més afectat per casos de corrupció. Rivera haurà d’evitar pagar el peatge per haver pactat amb un dels partits del denunciat bipartidisme, el PSOE.

stats