JUDICIAL
Política 26/04/2017

La tempesta de la corrupció assetja el govern de Rajoy

Catalá i Zoido admeten que van parlar amb González quan ja era investigat El despatx que va fundar Montoro el 2006, en el punt de mira d’Anticorrupció La fiscalia es querella contra la delegada de l’executiu espanyol a Madrid

Dani Sánchez Ugart
6 min
Mariano Rajoy, de visita oficial a Sud-amèrica, no va dir res ahir dels escàndols.

MadridUna allau de revelacions judicials va caure ahir, de nou, sobre un PP convertit en un fangar de corrupció que s’estén als peus de Mariano Rajoy. Les sospites planaven sobre tres ministres del gabinet del president espanyol: el de Justícia, Rafael Catalá, que va enviar un SMS a l’ara empresonat Ignacio González en què desitjava que es resolguessin els seus “embolics”; el d’Interior, Juan Ignacio Zoido, que va confessar haver parlat amb el mateix imputat, i el d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va veure com Anticorrupció denunciava el despatx que va fundar el 2006 amb el seu germà. S’hi va sumar la querella del fiscal de Madrid contra l’actual delegada del govern espanyol a la comunitat, Concepción Dancausa, i un reguitzell de revelacions sobre l’operació Lezo que estenien encara més una taca d’oli que fa una setmana que creix.

D’una tacada, i en qüestió d’hores, es va esvair l’alleujament que Mariano Rajoy devia sentir dimarts des del Brasil, quan va rebre la notícia de la dimissió d’Esperanza Aguirre. Els anys de corrupteles, que segons indiquen els últims escàndols no han quedat en un passat remot del qual el president espanyol pugui desentendre’s, amenacen d’ofegar el partit. I el líder del PP continua callat, mirant-s’ho des de la distància i deixant que siguin uns altres els que entomin els cops. Mentre l’allau queia, Rajoy enviava un tuit amb una foto seva exercitant-se a la cinta de córrer d’un gimnàs de São Paulo, una demostració tronadora de la manera de fer política d’un home que ha fet de l’absència una religió, i del fet de posar-se de perfil, un estil de governar.

Rajoy, bunqueritzat, no ha pronunciat encara ni una sola paraula sobre l’operació Lezo. I ahir, cadascun dels nous assenyalats es van intentar desfer com van poder de les acusacions. Rafael Catalá va reconèixer que l’SMS destapat per La Sexta va existir. Va ser la resposta a González, després que aquest, quan ja estava sent investigat pel cas de l’àtic, el felicités per tornar a ser escollit ministre. Però va defensar que en la conversa, en què el ministre agraïa la felicitació i desitjava que “es tanquin aviat els embolics”, no parlaven de “qüestions judicials”, sinó de l’actualitat política.

Alts càrrecs d’Aznar, assenyalats

Montoro va mantenir-se fidel al seu estil menys diplomàtic i va intentar posar distància respecte al presumpte cas de corrupció al despatx que va fundar, que segons les sospites de la fiscalia Anticorrupció hauria rebut un contracte públic de les Cambres de Comerç d’Espanya sense concurs públic tot i que superava de llarg els llindars de la contractació sense publicitat. El ministre va assegurar que ell es va vendre totes les accions d’aquest despatx, anomenat primer Montoro y Asociados, i que va ser rebatejat com a Equipo Económico. “Escolti, que el vaig fundar, però ja s’ho farà qui n’estigui al càrrec ara [...]. Per mi com si es refunden o es reinventen”, va dir. La investigació de la fiscalia Anticorrupció acusa el seu germà, i també qui va ser el seu cap de gabinet, Francisco de Asís Piedras, al costat de cinc persones més, la majoria amb un passat dins dels governs de José María Aznar.

Zoido va ser el que va haver de suportar més pressió de l’oposició en la sessió de control al Senat, per la reunió del germà d’Ignacio González, Pablo, amb el secretari d’estat de Seguretat. Com que el cas havia saltat a la premsa abans, els grups van tenir temps d’incloure’l en les seves preguntes, que van ser reiterades. El ministre de l’Interior va insistir que manté la confiança en el secretari d’estat, José Antonio Nieto, i va assegurar que no li havia donat cap informació a González sobre els treballs que estava fent la Guàrdia Civil al voltant dels seus negocis, ni la pròxima detenció. “El secretari d’estat s’ha reunit amb llum i taquígrafs, perquè no té necessitat de reunir-se ni en gasolineres, ni en un reservat, ni de fer una xivatada”, va asseverar el ministre.

Però veient que el sumari de l’operació Lezo, tot i estar en secret, és un pou de filtracions sucoses que esquitxen el PP, Zoido va decidir posar-se la bena abans de la ferida i va admetre que va parlar amb l’expresident de la Comunitat de Madrid quan ja estava imputat pel cas de l’àtic. “A mi també em va trucar el senyor González, però no m’he vist amb ell”, va confessar el ministre, que va emmarcar la conversa dins dels “centenars” de felicitacions que va rebre quan va ser nomenat ministre per Rajoy.

A la Comunitat de Madrid, però, continuen creixent els escàndols, i a Dancausa li arribava una querella del fiscal autonòmic per un frau comès a Mercamadrid quan era regidora de l’ajuntament d’Ana Botella. L’operació que s’ha judicialitzat investiga una cessió de terrenys de l’empresa pública per la qual, en lloc de cobrar, es van acabar pagant 41.000 euros al mes, i on també estaria involucrat Pablo González.

Tot plegat, amanit amb l’ombra de la sospita sobre el presumpte ús de la fiscalia, especialment en la nova etapa amb José Manuel Maza com a cap del ministeri públic, i Manuel Moix, d’Anticorrupció, en favor dels interessos del PP. La pressió va continuar creixent, i ahir ja no només eren els partits polítics els que demanaven explicacions -les peticions de compareixença al Congrés s’estenen ja a mig govern de Rajoy, inclòs ell mateix, i als dos caps dels fiscals-, sinó també la mateixa associació de fiscals, que reclamava que s’estudiï el cessament de Moix. L’única bona notícia judicial de la jornada la van rebre el director i el president de La Razón, Francisco Marhuenda i Mauricio Casals, que van veure com el jutge de l’operació Lezo arxivava el seu cas per presumptes pressions a Cristina Cifuentes. En canvi, va decretar presó provisional per a un altre imputat, Ildefonso de Miguel, que va ser el gerent del Canal de Isabel II fins al 2009.

La tempesta continua. I Rajoy se la mira avui des de l’Uruguai.

Cassolada a la seu del PP de Madrid

“Ja n’he tingut prou, ens tracten com a ovelles”, deia mentre picava amb una cullera un pot de llautó María Gómez, advocada de 50 anys resident a Madrid que ahir es va sumar “sense pensar-s’ho” a la cassolada convocada a través de les xarxes socials davant la seu del PP al carrer Génova de Madrid. La corrupció que ha empastifat el PP madrileny va alimentar la indignació de més d’un centenar de ciutadans que van acudir a una protesta convocada de manera espontània i sense les sigles de cap organització al darrere, malgrat que diversos dirigents de Podem i altres associacions es van encarregar de difondre-la a través Twitter.

“Que es dissolguin, que entreguin la pasta” o “Traïdors, dimissió” eren alguns dels crits dels manifestants, que la policia va arraconar a la vorera del davant de la seu popular amb diverses tanques metàl·liques i cinc furgonetes. La cambrera d’un dels bars de la vora explicava que des de les 20.30 h van anar apareixent manifestants amb cartells improvisats, olles i xiulets. La protesta es va anar dissolent cap les 21.45 h.

Gómez assegurava que no responia a la militància de cap partit. Però just al seu costat xiulaven i cridaven dos regidors de Leganemos, la candidatura d’Unitat Popular de Leganés. “Veiem com cada dia hi ha un nou imputat o un detingut; tenien el poder dins de la Comunitat i han fet servir les institucions per enriquir-se; ja era hora de respondre-hi”, deia Eva Martínez, una de les regidores.

Tots tres manifestants tenien clar que calia cridar i manifestar-se, però cap d’ells tenia l’esperança d’obtenir cap resposta des del PP. “No n’espero res; la protesta servirà, perquè del que tenen por els polítics és de la gent, que és qui ha de recuperar la paraula, però no n’espero cap resposta”, deia l’advocada María Gómez. Per a ella, el reguitzell d’escàndols és prou greu per queixar-se, i insisteix a denunciar l’estratègia que el govern popular ha fet servir per “adormir” els ciutadans: “Parlar només i cada dia de terrorisme, del perill que suposa Catalunya i de com de bé va l’economia”. Però aquesta advocada ho té clar: “És com intentar tapar el sol amb els dits”. JÚLIA MANRESA

stats