Publicitat
Publicitat

El sobiranisme busca una via a la UE per a les causes del Procés

Un equip de juristes estudia traslladar l’estratègia del cànon digital o les clàusules sòl als casos sobiranistes

Arribar a Europa. Aquest és un dels objectius que persegueix la nova estratègia de defensa en els casos que afecten el Procés que està ideant un grup de juristes pilotats per l’advocat Josep Jover, especialista en drets humans, propietat intel·lectural i gestió de conflictes. El tribunal amb seu a Luxemburg, per exemple, va declarar il·legal el cànon digital que s’aplicava a l’estat espanyol perquè era contrari al dret europeu; o el cas de les clàusules sòl, en què va dictaminar que la banca havia de tornar tots els diners als consumidors sense límit temporal. ERC va contractar Jover el mes passat perquè estudiés la manera d’aplicar la mateixa lògica en el cas dels drets fonamentals, regulats a la Carta de Drets Humans de la Unió Europea. Al seu torn, Jover ha organitzat un equip “multidisciplinari” per analitzar diferents casos. En una conversa amb l’ARA, l’advocat defensa que hi ha qüestions de la sobirania de l’Estat que s’han cedit a la Unió Europea i que, per tant, ha d’adaptar les seves normes i la interpretació dels tribunals a les directives i sentències europees. Jover creu que es podria fer en el cas de l’Ajuntament de Badalona, investigat per haver obert el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat. Jover diu que sancionar el consistori per aquest fet contravindria la directiva de serveis i la d’igualtat de tracte en el treball. La mateixa estratègia, assegura, es podria aplicar en el cas de la mesa del Parlament i la presidenta, Carme Forcadell, en relació amb el dret a la llibertat d’expressió. Malgrat que posa aquests exemples, Jover deixa clar que la via, que es concretarà a través de diversos dictàmens, vol ser una eina disponible per a tots aquells processats per col·laborar en el referèndum.

Les diverses defenses que ara porten casos relacionats amb el Procés estudiaran aplicar la nova estratègia. Segons Jover, el fet que la “cohesió territorial” sigui una competència compartida obre vies per a l’1-O. Ara bé, la Constitució diu que la sobirania nacional correspon només al poble espanyol.

La via per arribar al tribunal

Una de les regles bàsiques per arribar als tribunals internacionals és exhaurir, primer, les instàncies internes dels estats. Per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, d’Estrasburg s’ha de passar abans pel Tribunal Constitucional. Ara bé, Jover explica que hi ha una via per arribar abans al Tribunal de Justícia de la UE, que és la qüestió prejudicial. A diferència d’una sentència (després d’un judici), aquest instrument és una consulta que es fa al TJUE abans de resoldre el cas. I si és acceptat per aquest tribunal, amb seu a Luxemburg, se suspèn el procediment als tribunals nacionals fins que hi hagi una resolució europea. Jover diu que les parts personades en un procediment judicial poden demanar al jutge que elevi el seu cas al TJUE. L’obligació del jutge a traslladar aquesta petició és diferent en funció de la instància en què es troba el cas. L’advocat explica que a partir de la segona instància judicial, la consulta al TJUE ja és obligada.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF