Publicitat
Publicitat

DISCURS DE NADAL

El rei abona reformes limitades

Joan Carles I aclareix la seva voluntat de continuar i està convençut que actua amb "exemplaritat"

Després d'un any marcat pels seus problemes de salut -que no remeten-, per l'aposta independentista catalana, la crisi i la compromesa situació judicial de la seva filla Cristina i d'Iñaki Urdangarin, el cap de l'Estat tenia ahir davant de milers de ciutadans que el seguien per televisió una papereta complicada. Era difícil satisfer a tothom i Joan Carles I va optar per un discurs moderat, amb molts equilibris i matisos. No va defugir cap tema (ja no s'ho pot permetre) però en tots va evitar ser taxatiu.

Què diu de Catalunya i de la reforma constitucional?

No va fer referències directes a Catalunya. Mai ho fa. Ni tan sols quan, dies després de la massiva manifestació independentista de la Diada del 2012 que va precipitar el procés, va escriure un post contra qui "divideix forces, alimenta dissensions, persegueix quimeres i fa fondes les ferides". Se l'ha d'escrutar entre línies. Ahir admetia que la desafecció que beu en la crisi i la corrupció i el debat territorial erosionen la Constitució del 1978, font de legitimitat monàrquica. Va acceptar que hi ha veus que volen "actualitzar els acords de convivència" i va convidar els partits a fer les "reformes necessàries" des del "realisme". Realisme i respecte a les regles del joc que fan que no es pugui canviar només des de Catalunya i que calgui implicar el PP i el PSOE abans que sigui tard. Per ell és bàsic que les parts, i aquí al·ludia a Artur Mas, "actuïn amb exemplaritat i compleixin i facin complir la Constitució". Cridava a aprofundir "en el que uneix" i a actuar des del "diàleg" per actualitzar el model d'èxit espanyol i acabar amb el "victimisme". El "diàleg" i l'apel·lació a "cultures compartides, llengües que conviuen i l'acceptació del que és diferent" era la picada d'ullet als catalans.

Què pensa de la crisi?

Errors com la cacera d'elefants a Botswana -que es va saber perquè es va trencar el maluc- o el cas Urdangarin l'obliguen a anar amb peus de plom i a fer un esforç per empatitzar amb els més afectats per la crisi. Va omplir el discurs de referències als que més pateixen i va marcar distàncies amb el triomfalisme del govern del PP, que augura un fort creixement econòmic per al 2014. "Continuem patint els efectes de la crisi", va dir. Va admetre "indicis de recuperació", però, per ell, "no es pot acceptar com a normal el que passa" i no es podrà cantar victòria "fins que els aturats puguin treballar".

A qui agradarà el discurs?

Ni el PP ni el PSOE el criticaran en les seves compareixences d'avui o demà. El consens entorn de la monarquia com a institució encara és total. La posició del rei en el debat territorial i el de la crisi estava, ahir, parcialment decantada a la posició d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que defensa posar al dia la Constitució. Amb moltes prevencions, Joan Carles també ho va fer. Rajoy pensa que les condicions no es donen i UPyD i els sectors durs del PP en voldrien parlar per endurir-la i limitar competències autonòmiques. CiU s'aferrarà a l'exigència de diàleg i flexibilitat per resoldre el plet català i, en bloc, els corifeus de la tercera via s'agafaran a aquesta part del discurs i al reformisme. Les crítiques li arribaran d'IU i ERC, que constataran que les seves reformes són porugues i l'autocrítica gairebé imperceptible.

¿El contingut està pactat amb la Moncloa?

És un tema gairebé tabú, perquè formalment el cap de l'Estat no ha de retre comptes al poder executiu i sí al revés. Però Presidència està al cas de què dirà el rei, i molts cops hi ha deliberació conjunta dels equips respectius sobre què abordar i com. La setmana passada el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, es passejava davant la premsa amb l'esborrany del discurs. És possible que referències a la doctrina Parot i les víctimes d'ETA fossin aportacions del govern central.

Quin missatge dóna sobre la corrupció?

El monarca va parlar dels "casos de falta d'exemplaritat" que afecten els polítics i "les institucions", com la que ell representa. En tant que figura inviolable, considera que fent públic en menys d'una cara de foli com gasta els 9 milions d'euros que té d'assignació directa anual ja compleix. "Tinc la seguretat que assumeixo les exigències d'exemplaritat i transparència que avui reclama la societat", va afirmar.

I sobre Iñaki Urdangarin?

Ni una paraula. Fa dos anys, quan el cas començava a bullir als tribunals i creava escàndol, va dir que la justícia era "igual per a tothom". Hi haurà petició de presó per al seu gendre, i la infanta pot acabar imputada, però s'ha evidenciat el tracte de favor dels tribunals i d'Hisenda.

Què diu del seu futur?

En clau familiar, aquest cop va ometre la reina Sofia, malgrat que la Zarzuela ha donat volada institucional al seu 75è aniversari. Els reis fa anys que no fan vida conjugal i la distància és evident i poc dissimulada. Sí que va citar l'hereu per referir-se a la continuïtat d'una "gran nació". Però d'abdicar en Felip, res. Mentre la salut el respecti, aguantarà: "La meva determinació és continuar estimulant la convivència en el compliment fidel del meu mandat".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF