Els juristes alerten que Rajoy ha declarat "materialment" l'estat d'excepció a Catalunya i que s'estan vulnerant drets

Barcelona"Es compleixen tots els requisits per considerar que s'ha declarat l'estat d'excepció, encara que s'hagi fet sense cap acord al Congrés". L'afirmació és del fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem Jose Antonio Martín Pallín, però l'han secundat també la resta de juristes que han participat aquest dissabte en una taula rodona organitzada per Juristes per la Democràcia. En el debat, s'ha posat de manifest que les decisions que han pres diversos estaments de l'Estat l'última setmana –les detencions de membres del Govern, la denúncia de la fiscalia per sedició o el control dels Mossos– evidencien que, encara que no s'ha fet de manera formal, "materialment" s'ha declarat l'estat d'excepció a Catalunya. I això, han avisat els juristes, està provocant una vulneració de drets fonamentals. "No l'han declarat perquè hi ha d'haver un acord formal al Congrés, però la situació d'estat d'excepció és exactament la mateixa encara que no sigui de manera formal", ha sentenciat Martín Pallín.

En la taula rodona, que ha omplert la sala Tete Montoliu de l'Auditori, hi ha participat, a banda de Martín Pallín, la jurista i exdiputada al Parlament Gemma Calvet, el jutge de primera instància Guillem Soler, la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló i l'advocat Àlex Solà. Tots han confirmat la tesi del magistrat emèrit del Suprem. Per a Àlex Solà, la "regressió i vulneració" d'alguns drets "ens fa caure de quatre grapes en un estat d'excepció".

Una situació que, segons Calvet, no ha tingut lloc de forma sobtada, sinó que es tracta d'una "excepcionalitat progressiva", que té un punt d'inflexió amb la decisió de donar al Tribunal Constitucional capacitat sancionadora. "Aquests darrers dies hi ha un esglaó més d'excepcionalitat", ha dit Calvet, que l'ha definit com a "símptoma turc". "Les llibertats fonamentals són intervingudes, com la llibertat de reunió, de moviments, de comunicacions o de premsa", ha dit. Un punt de no retorn que, a parer de Barceló, s'hauria pogut evitar: "Estant amb un estat democràtic i de dret, hi havia instruments més que suficients per no haver d'arribar a aquesta situació i donar resposta al conflicte polític".

"El referèndum no és il·legal"

A banda de l'estat d'excepció, els juristes han deixat clar que el referèndum de l'1-O no és il·legal perquè no hi ha cap sentència del TC que ho digui. La resolució del tribunal ha suspès la llei del referèndum i el decret de convocatòria, però no hi ha (encara) cap resolució que anul·li la votació. Així, el magistrat Guillem Soler ha afirmat que el fet que la llei del referèndum estigui suspesa no significa que "qualsevol acte relacionat amb l'1-O esdevingui il·legal de manera automàtica". Ho ha reblat l'advocat Àlex Solà, que ha deixat clar que ajudar a fer el referèndum "no és cap delicte". "Si no és delicte, la policia no tenen cap dret a tractar els polítics, els funcionaris i els particulars com si estiguessin cometent un delicte", ha sentenciat, perquè no es pot saltar la "ponderació" que ha de fer un jutge.

Solà ho deia a tomb de la denúncia per sedició que la fiscalia va presentar per les concentracions de dimecres i que apunten directament als líders de les entitats independentistes. Una denúncia que els juristes consideren que no té cap base jurídica. Calvet ha explicat que el delicte de sedició es podria utilitzar en cas que el Govern fes una declaració unilateral d'independència (DUI), però no per un referèndum que pot tenir un resultat obert. Barceló ha criticat l'aspecte formal de la denúncia, que s'hauria d'haver presentat davant l'Audiència Provincial i no pas l'Audiència Nacional, com es va fer.