El precedent basc que sustenta els càlculs del govern espanyol

Barcelona¿Seguir amb l’actual sistema autonòmic o apostar pel model federal? És el dilema dels bascos des de fa una dècada, segons recullen les enquestes de l’Euskobaròmetre. Amb l’inici del 2007 es va acabar, sociològicament parlant, el bienni independentista, que va néixer coincidint amb l’aprovació del pla Ibarretxe al Parlament de Vitòria, el 30 de desembre del 2004, i el posterior veto del Congrés de Diputats, l’1 de febrer del 2005. Mai fins aleshores les enquestes al País Basc havien donat majoria als que preferien un estat independent. El maig del 2005, en canvi, un 37% de la ciutadania es mostrava partidària de la independència i capgirava la tendència històrica. Un 34% seguia apuntant a l’estat federal i els partidaris de l’autonomisme queien fins al 26%. Com és lògic, entre els votants de Batasuna es va registrar el suport més alt a la independència (89%), però amb un PNB entregat a l’autodeterminació de la mà del lehendakari, Juan José Ibarretxe, els votants jeltzales també apostaven majoritàriament per la independència (59%). Durant el 2006, el fervor independentista va continuar i els partidaris de l’estat propi es van incrementar fins al 39%.

Què ha passat des d’aleshores? En els últims 10 anys, la situació ha canviat radicalment i l’independentisme s’ha reduït als percentatges que històricament havia mantingut abans del gir autodeterminista del PNB amb Ibarretxe. L’última enquesta data de l’octubre del 2016 i el suport a la independència s’ha reduït fins al 25%, passant de la primera a la tercera posició, superada pel federalisme (34%) i l’autonomisme (33%). I què opinen els votants del PNB? Doncs que el federalisme seria la millor opció per al País Basc (46%) i, en cas que no es pugui assolir, l’actual estat autonòmic no seria una mala opció (33%). Els partidaris de la independència dins el PNB han passat en els últims 10 anys del 59% al 17%.

El PP apunta cap al PDECat

La Moncloa s’ha fixat l’objectiu d’acabar amb la posició majoritària de l’independentisme a Catalunya apuntant cap a l’equivalent català del PNB. El suport actual a la independència entre els votants del PDECat supera el 84%, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). La situació, però, era ben diferent abans de la manifestació independentista de la Diada del 2012. L’últim baròmetre d’aquell any situava en el 63% el suport a la independència dels votants de Convergència i Unió, quan només uns mesos abans el percentatge no arribava ni al 40%.

El 2005, en plena ebullició del pla Ibarretxe, l’independentisme basc va assolir els seus màxims històrics mentre que a Catalunya només el 12,9% de la ciutadania preferia aquesta forma d’estat. Els votants de CiU només eren una mica més independentistes que la mitjana (13,7%). La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2010 va contribuir a incrementar el suport a la independència, però encara no era ni de bon tros una opció majoritària. A finals del 2010, el 24,3% dels catalans preferien crear un nou estat independent (un 26,7% dels votants de CiU) i eren superats tant pels federalistes com pels autonomistes. Tot i compartir coalició amb Unió Democràtica de Catalunya, Convergència va començar a aglutinar un votant cada cop més sobiranista. El 2012 eren el 63%, i entre el 2013 i el 2015 van superar el 70% fins a arribar al 84% el 2016. En paral·lel, el suport a l’estat independent va passar del 28% al 44% després de la manifestació del 2012, va arribar al màxim històric del 48,5% el 2013 i actualment voreja el 40%, gairebé 30 punts més respecte al 2005. I quan el CEO fa la pregunta binària entre independència sí o no, el resultat és d’empat tècnic: un 45,3% van respondre que sí i un 46,7% que no el desembre de l’any passat.

El sobiranisme al País Basc era majoritari quan el PNB n’era partidari i ha caigut quan els jeltzales se n’han desdit. L’equació, pensa el PP, es pot traslladar a Catalunya canviant el PNB pel PDECat i els sectors ideològics de centre. Per fer-ho, hauran de modelar l’oferta que l’executiu estatal diu que està enllestint per apel·lar als ciutadans que consideren més susceptibles de tornar a l’autonomisme. Fins al 2011 els independentistes no arribaven al 30% i aquest és el percentatge que el PP vol recuperar en els pròxims mesos per desactivar el suport popular que l’independentisme confia seguir augmentant per culminar el procés sobiranista.