De l'origen a les evasives de la infanta: el cas Nóos, en 10 claus

L'escàndol de corrupció que es va gestar en una presumpta entitat sense afany de lucre ha tingut conseqüències imprevisibles

Iñaki Urdangarin -al fons a l'esquerra- amb Diego Torres -a la seva dreta- a la primera sessió del judici del cas Nóos / EFE / BALLESTEROS

Quan Iñaki Urdangarin i Diego Torres van començar a fer negocis junts pretenien aprofitar la imatge del llavors duc de Palma per fer negocis camuflant-los en una organització que teòricament no tenia afany de lucre però aconseguia encàrrecs milionaris. No sospitaven que la posició pública d'Urdangarin que els garantia que els rebessin polítics -fins i tot presidents- i empresaris de tota mena també els acabaria arrossegant a un dels escàndols de corrupció més importants de l'Estat i que ha acabat amb una sentència de presó. Tot seguit trobareu alguns dels factors clau d'aquest procés judicial que ha durat 7 anys. 

L’origen: el velòdrom

El cas Nóos és la peça 25 del macrocas Palma Arena, en què s’investiga el govern balear del popular Jaume Matas pel sobrecost en la construcció del velòdrom de Palma. El jutge Castro va obrir la peça 25 el juliol del 2010, però la primera alerta pública la va fer saltar el diputat mallorquí Antoni Diéguez (PSIB) l’any 2006, quan va denunciar el cost "desproporcionat" dels congressos Illes Balears Fòrum. Els havia organitzat l’Instituto Nóos, dirigit per Iñaki Urdangarin i Diego Torres.

Afany de lucre camuflat en una ONG

Els dos Illes Balears Fòrum i els tres Valencia Summit són els projectes més grans de l’Instituto Nóos. Congressos sobre turisme i esport pels quals la fundació, teòricament sense afany de lucre, va cobrar un milió d’euros per cadascun entre el 2004 i el 2006 als governs balear i valencià. Amb els congressos, entre despeses que no s’han justificat mai, factures creuades i altres projectes com el patrocini d'un equip ciclista, el jutge calcula que l’Instituto Nóos hauria desviat prop de 6 milions d’euros públics. Segons el jutge i el fiscal, els desviaven a través de factures falses d’una complexa xarxa de societats, una de les quals era Aizoon.

Divisió entre els acusats

Iñaki Urdangarin i Diego Torres, que havien estat alumnes i professors d'ESADE i van començar a fer negocis junts, es van distanciar molt abans que esclatés el cas Nóos precisament per una disputa de diners. Les seves diferències els van dur, sovint, a estratègies enfrontades durant la investigació judicial i això els va perjudicar. Però Torres també  es va arribar a enfrontar al seu propi cunyat, Miguel Tejeiro, que es va salvar del judici a l'últim moment.  

Aizoon: l'eina dels ducs de Palma

L'empresa Aizoon no només va facturar a l’Instituto Nóos. Segons els investigadors, per desviar diners públics Urdangarin també feia servir aquesta societat per facturar les feines d’assessor i membre de consells d’administració d’empreses privades. Així, no les tributava a la renda, sinó via impost de societats, que és més baix. També evitava impostos pagant despeses familiars de tota mena amb aquests diners. L’empresa era propietat a mitges d’Urdangarin i la infanta, a qui el jutge veu cooperadora necessària d’aquest frau a Hisenda i del blanqueig de diners.

63.304 pàgines d'investigació

El sumari del cas Nóos, que recull tota la investigació dirigida pel jutge Castro, té 63.304 pàgines. S’hi inclouen 319 declaracions de testimonis i imputats, 340 resolucions judicials i 85 recursos i apel·lacions de les parts. El judici, en què es van acreditar 590 periodistes, va durar mig any i es va haver d'habilitar un espai especial a l'Escola Balear d'Administració Pública perquè l'edifici de l'Audiència de les Illes Balears no era prou gran.

Pèrdua de privilegis

El rei Felip VI va retirar el títol de duquessa de Palma a la seva germana Cristina. El 'Butlletí Oficial de l'Estat' va oficialitzar la pèrdua del títol -que també afecta Urdangarin- el juny del 2015. Es va fer pública una carta de Cristina, que no és clar si es va escriure abans o després que el rei li comuniqués la decisió, on demanava la renúncia. L'Ajuntament de Barcelona també  va revocar la Medalla d'Or de la Ciutat a Cristina, i el de Palma va canviar el nom de la Rambla dels Ducs de Palma per la Rambla. A mesura que ha avançat el cas, la monarquia, primer Joan Carles I i després Felip VI, el germà de Cristina, s'han anat apartant dels exducs de Palma.

El jutge i el fiscal, dividits per la infanta

La decisió del jutge instructor del cas, José Castro, de citar com a imputada la filla de Joan Carles I, Cristina de Borbó,  el va enfrontar amb el fiscal Pedro Horrach, que n’ha estat sempre contrari i va recórrer la imputació. Tot i que havien començat la investigació molt units, aquesta diferència els va distanciar i Horrach finalment va anunciar que deixaria la Fiscalia per dedicar-se a ser advocat. Enmig del procés, el col·lectiu ultra Manos Limpias, que duia l'acusació popular,  ha acabat desacreditat per la seva manera d'actuar.

Draps bruts que esquitxen la monarquia

Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres ja s’havien distanciat abans que comencés la investigació, per diferències a l’hora de repartir-se els beneficis. Però amb el procés judicial es van enfrontar obertament. Durant el procés Torres va anar lliurant correus electrònics enviats des dels comptes de Nóos, incloent-n’hi d’Urdangarin que feien evident que dirigia Nóos i que delataven peticions de favors a Joan Carles I i Felip de Borbó. De fet, el cas Nóos és un dels factors que poden explicar l'abdicació de Joan Carles I.

El paper de la Casa del Rei

A part dels draps bruts que va airejar, Diego Torres va defensar en tot moment que tant ell com el marit de la infanta Cristina no van delinquir, que tot era legal i que l’aparell de la monarquia els vigilava de prop. Defensa que la Casa del Rei "ho sabia i ho revisava tot" i que fins i tot els guiava sobre com havien de fer les coses.

Les 500 evasives de la infanta

El 8 de febrer del 2014 la germana de l'actual rei d'Espanya va respondre amb evasives el fiscal Pedro Horrach i el jutge José Castro. En va fer servir més de 526, segons la transcripció de la seva declaració. En les respostes, l’argument que més va fer servir va ser “No ho sé”. El va gastar 351 cops, combinat o no amb fugides d’estudi com “No ho recordo”, “Ho desconec” o “No em consta”. Cristina va utilitzar les evasives per situar-se al marge de les activitats de la trama d'Urdangarin i Diego Torres.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT