Política 23/10/2017

Els nous actors de la mobilització

Apareixen iniciatives que promouen la mobilització permanent més enllà de l'ANC i Òmnium i que preveuen actuar els pròxims dies

4 min
Els nous actors de la mobilització

Els comitès de defensa del referèndum: la metamorfosi per empènyer cap a la República

L’organització de la ciutadania va ser clau el dia 1 d’octubre per mantenir els col·legis oberts, però també prèviament per garantir tota la logística de la votació. Els comitès de defensa del referèndum (CDR), articulats a nivell local, hi van tenir un paper clau. Van incloure gent propera a l’esquerra independentista i a les entitats sobiranistes, però també persones vinculades al teixit associatiu de cada municipi o a títol personal. Ara, un cop passat el referèndum de l’1 d’octubre, volen mantenir l’organtizació per empènyer cap a la República Catalana. De fet, tal com va informar l’ARA, el dia 14 ja es va fer una trobada nacional dels comitès a Sabadell, i dissabte se’n va convocar una altra a Igualada. L’objectiu és fer trobades a escala nacional per coordinar-se, tot i que cada nucli local mantindrà la seva autonomia. Tanmateix, l’heterogeneïtat d’aquests grups locals -explica un dels implicats- dificulta que hi pugui haver una coordinació més política, tot i que comparteixen, com a mínim, la reivindicació de la República Catalana i el procés constituent. De moment les mobilitzacions -afegeix- que funcionen són a escala local. També les Universitats per la República és un nou agent de mobilització entre els estudiants universitaris. Van ser els promotors de l’ocupació de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per protestar contra la repressió de l’Estat, els escorcolls de la Guàrdia Civil i les detencions pel referèndum.

ANC i Òmnium sumaran accions de caràcter econòmic a les mobilitzacions al carrer

Malgrat l’empresonament dels seus dos líders, l’ANC i Òmnium s’han reorganitzat internament per seguir funcionant amb l’absència de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i, alhora, continuar promovent la mobilització a favor de la independència. Tanmateix, si bé les entitats sobiranistes seguiran convocant manifestacions al carrer, en els pròxims dies incentivaran accions “directes” i “individuals” de caràcter més econòmic per fer sentir la veu -asseguren des de les entitats- a Madrid i també a Brussel·les. La primera d’aquestes accions es va fer divendres al matí, després d’una crida a retirar diners dels cinc principals bancs, entre els quals La Caixa i el Banc Sabadell, que han canviat la seva seu social de Catalunya arran del Procés. Tot i que no va tenir un seguiment massiu, l’ANC i Òmnium van valorar que la iniciativa havia tingut un seguiment “notable” i van dir que es tractava d’una primera “acció simbòlica”. La tesi dels independentistes és que si fins ara les reivindicacions que s’han fet en exercici dels drets polítics -com el dret de manifestació- no han servit perquè s’abordi el reclam del referèndum i de la independència a escala estatal i europea, és l’hora de combinar aquestes accions, creuen, amb altres que els ciutadans poden fer com a consumidors. A l’última entrevista a l’ARA, Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) van parlar d’iniciatives que afectessin el “gran capital”, les empreses de l’Íbex-35 i, fins i tot, l’“estabilitat” de l’euro.

La Taula per la Democràcia: la plataforma que agrupa sindicats, patronals i universitats

Arran dels escorcolls de la Guàrdia Civil a diverses dependències de la Generalitat i la detenció de 14persones relacionades amb el referèndum el 20 de setembre, va néixer la Taula per la Democràcia, una plataforma que aglutina els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- i alternatius, les patronals de la petita i mitjana empresa i, també, les universitats públiques i la de Vic. En total hi ha una quarantena d’entitats socials relacionades amb el món de la cooperació, i també Òmnium i l’ANC. Aquesta plataforma va impulsar l’aturada general del 3 d’octubre i la concentració a la plaça Universitat per protestar contra la repressió policial del referèndum de l’1 d’octubre. També va convocar la mobilització de dissabte per reclamar la llibertat per Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium). De fet, un dels seus punts fundacionals és la resposta “coordinada i continuada” a les vulneracions de “drets fonamentals”, sense descartar “cap tipus i forma de mobilització”. Ara bé, precisament la pluralitat interna de la Taula és la que dificulta el consens sobre les accions que cal impulsar en cada moment. Un exemple és l’acció que es va acordar per contestar a l’empresonament dels líders de l’ANC i Òmnium. Els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- i les patronals es van oposar a una nova aturada general i tampoc van veure bé altres accions més directes i de caràcter econòmic -com la de les entitats sobiranistes de retirar diners dels bancs- que promouen l’ANC i Òmnium.

En Peu de Pau: un nou espai per garantir el caràcter pacífic de les concentracions

En Peu de Pau va néixer la setmana passada com una iniciativa per fomentar i instruir en l’acció no-violenta durant les mobilitzacions. Un caràcter que s’ha mantingut fins ara en les mobilitzacions sobiranistes o en contra de la repressió, però que, des d’aquest col·lectiu, es vol seguir fomentant. Rubén Wagensberg, un dels impulsors d’aquest espai, explica en una conversa amb l’ARA que -sobretot arran de l’aturada del 3 d’octubre, quan hi va haver concentracions tot el dia però que, ja entrada la nit, es va demanar a la gent que tornés a casa per evitar aldarulls- es va decidir impulsar En Peu de Pau amb dos objectius: primer, “garantir la legítima” mobilització; i, segon, el caràcter “no-violent”. Per fer-ho s’hi han aglutinat agents rurals, estibadors, bombers, infermers o periodistes per reforçar els cordons de seguretat a les manifestacions, desmentir rumors -com ara si hi ha o no infiltrats violents a les mobilitzacions-, o oferir cursos de resistència pacífica si hi ha repressió policial com la del dia 1 d’octubre. Una diferència important respecte de la resta d’iniciatives és que no convoquen ni desconvoquen mobilitzacions, sinó que actuen com un espai de suport logístic i comunicatiu a les convocatòries. S’hi apleguen, però, les entitats que sí que acostumen a convocar manifestacions: FundiPau, el Centre Unesco, Universitats per la República, Casa Nostra Casa Vostra, l’ANC, Òmnium o la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge.

stats