Publicitat
Publicitat

El nacionalisme basc busca parella a Catalunya

El PNB espera reeditar l'aliança amb CiU i l'esquerra abertzale basteix ponts amb ERC

A Euskadi no hi ha, a diferència de Catalunya, ni la més mínima possibilitat de plantejar el debat sobre una coalició de país per a les eleccions europees del 2014. És tan profund el sot ideològic que separa EH Bildu i el PNB en aquests moments que simplement mencionar la hipòtesi d'una aliança electoral sona a política ficció. Uns i altres es veuen obligats, per tant, a buscar altres aliances i, per tradició, totes miren cap als partits catalans, socis habituals a Europa del nacionalisme i l'independentisme basc. Tant el PNB amb CiU, com EA i més tard Aralar -avui totes dues integrades a EH Bildu- amb ERC, han estat aliats electorals preferents.

En aquests moments el debat de les coalicions per a les europees no està sobre la taula de la política basca i només la visita de Duran fa dues setmanes a la seu del PNB per tractar de perfilar un acord electoral amb els nacionalistes bascos va posar la qüestió en el focus mediàtic. Les primeres reunions exploratòries ja s'estan donant i, llevat de sorpreses majúscules, les parelles de ball ja estan triades. ERC i EH Bildu -o Amaiur, com s'anomena a les Corts espanyoles- formaran juntament amb el BNG i altres forces minoritàries una coalició sobiranista d'esquerres. CiU i PNB van camí de reeditar la seva coalició, a la qual es podrien sumar altres partits menors, com ara la coalició navarresa Geroa Bai d'Uxue Barkos i Compromiso por Galicia.

El PNB no té més remei que anar-hi en coalició amb CiU. Sense aquest acompanyament, les seves opcions d'obtenir representació cauen en picat. Fins ara el partit que presideix Andoni Ortuzar ha estat esperant que els sectors de CDC que aposten per una llista amb ERC esgotin totes les seves bales. Una gran coalició catalanista, sense presència basca, frustraria els plans del PNB.

L'esquerra abertzale es mou

Al sobiranisme d'esquerres i progressista la situació es comença a aclarir. En aquest sentit, la reunió exploratòria celebrada a Madrid fa un mes i mig en què van participar els partits que el 2009 van formar la coalició Europa dels Pobles - Verds -entre els quals figuraven ERC, el BNG, EA i Aralar- així ho fa preveure. Segons les fonts consultades, a finals de setembre podria cristal·litzar ja un acord definitiu.

Sortu, tot i que parteix d'una tradició de política europea diferent, comparteix la idea d'aquesta coalició, a la qual també es podrien sumar altres formacions sobiranistes d'esquerra. Un dels serrells que queda per llimar i en què Sortu està treballant perquè no es tanqui en fals és la postura que acabi adoptant la CUP. Sortu vol evitar que la seva eventual aliança electoral amb ERC pugui deteriorar les seves excel·lents relacions amb la CUP.

Un cas ben diferent és el dels partits gallecs, ja que tant el BNG com el nou partit Anova, que lidera Xosé Manuel Beiras, defensen una idea d'Europa força compatible amb la coalició que pretén liderar ERC. La tendència a l'alça dels republicans representa un atractiu per als partits que, sense aspirar a obtenir escó propi, volen veure defensats indirectament els seus interessos al Parlament Europeu.