LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1 D’OCTUBRE
Política 07/10/2017

És el moment de la DUI?

Diversos experts consultats per l’ARA discrepen sobre quin camí ha de prendre el sobiranisme

Núria Orriols
4 min
Els diputats independentistes de Junts pel Sí i la CUP al Parlament després d’aprovar la llei del referèndum de Catalunya, que havia de donar empara legal a l’1-O.

BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va utilitzar aquestes paraules la nit del referèndum de l’1 d’octubre: “Els ciutadans de Catalunya ens hem guanyat el dret a tenir un estat independent que es constitueixi en forma de República”. Seguidament el cap de l’executiu es comprometia a portar en “els pròxims dies” el resultat de l’1-O al Parlament i actuar d’acord amb la llei del referèndum. El dia ha arribat i serà dimarts a la tarda, després que el Tribunal Constitucional suspengués el plenari de dilluns fixat per declarar la independència (DUI). L’ARA ha consultat diversos experts per analitzar els escenaris que sorgeixen després dels resultats del referèndum i tots coincideixen a dir que en tot moment Catalunya ha de mantenir la porta oberta al “diàleg” i a la “mediació” amb l’estat espanyol. Discrepen, en canvi, sobre la legitimitat d’una declaració d’independència amb els resultats del referèndum -el 90% va votar sí amb una participació del 43% del cens- i sobre l’oportunitat de fer-la.

El professor de teoria política Josep Costa defensa la conveniència de fer la declaració d’independència pel cúmul de circumstàncies: la victòria del sí en el referèndum, la suspensió de facto de l’autogovern i la quantitat de causes obertes contra sobiranistes per col·laborar amb l’1-O que “no tenen la garantia de tenir un judici just”. “La causa justa és més potent que mai”, assegura en una conversa amb l’ARA argumentant que l’estat espanyol ha renunciat a ser l’estat dels catalans. “Ha situat [els independentistes] com a enemics”, assegura Costa. És per això que creu que “no tindria sentit” fer una declaració simbòlica, sinó una d’“executiva” que s’anés posant a la pràctica progressivament. Posa l’exemple de les repúbliques bàltiques, en què els controls de frontera van estar duplicats un cert temps després de la independència.

En l’opinió contrària se situa el professor de filosofia del dret de la UPF Josep Lluís Martí, que creu que la declaració d’independència és un “suïcidi”, perquè serà quan Madrid se sentirà més fort i tindrà el suport de la comunitat internacional. Tot i això, preveu tres escenaris per a la setmana que ve: que l’independentisme decideixi fer una declaració d’independència assumint que el govern espanyol activarà la suspensió de l’autonomia i que hi haurà “detencions massives”; anunciar una convocatòria d’eleccions plebiscitàries per “buscar més legitimitat”, o una mediació internacional -una possibilitat que veu més difícil perquè no s’ha establert cap diàleg- per donar pas a una negociació en què cap dels actors arribi amb “precondicions”. De fet, avui el president de la Generalitat, en una entrevista al programa 30 minuts de TV3, deixa clar que actualment no hi ha cap canal de comunicació amb la Moncloa. Així, segons Martí, el “millor escenari” per a tothom serien uns nous comicis. El catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo també està d’acord que la declaració d’independència seria un “error” i creu que la via idònia és buscar una “mediació” que podria abordar dos plantejaments diferents: per una banda, el referèndum pactat en un termini concret -tot i que admet la dificultat que la Moncloa l’accepti-; per l’altra, una reforma exprés de la Constitució que consistís a afegir una disposició addicional que garanteixi que la Generalitat prendrà la majoria de decisions que afecten els ciutadans de Catalunya. És a dir, situar-la com una “entitat nacional diferenciada” i retirar totes les mesures de repressió. Aquest nou pacte, opina Requejo, també s’hauria de sotmetre a referèndum al voltant de l’estiu que ve.

Una declaració en diferit

Una altra opció que plantegen la constitucionalista Mercè Barceló i el professor de ciència política Jaume López és una declaració d’independència amb efectes diferits. López posa l’exemple d’Eslovènia, que va declarar la independència després del referèndum, però condicionada al resultat d’una obertura de negociacions durant sis mesos amb la federació iugoslava. Davant la negativa d’aquesta, però, es va declarar independent. Així, distingeix entre la declaració d’inici del procés i la proclamació final de la independència, en què es demanaria el reconeixement internacional. “El Govern no es pot saltar la llei del Parlament”, afirma el politòleg. Barceló considera que en el període entre la declaració d’independència i la seva efectivitat, Catalunya ha d’estar oberta a una “solució pactada” amb l’Estat. Barceló confia poc en la intervenció europea perquè està governada pel grup popular, però sí que veu l’interès d’altres organismes, com les Nacions Unides, que creuen que s’han vulnerat drets fonamentals.

Els escenaris que s’obren després del referèndum

DUI en diversos graus

La llei de referèndum estableix que si l’1-O guanyava el sí, el Parlament havia de proclamar la independència dos dies després d’anunciar els resultats. Si JxSí i la CUP compleixen la norma, el president hauria d’anunciar la declaració d’independència dimarts. Hi ha qui la planteja en diferit, és a dir, que entri en vigor d’aquí uns mesos per obrir la porta a la negociació.

Eleccions

Un altre plantejament és fer unes noves eleccions de caràcter plebiscitari per “reforçar” la legimitat d’una declaració d’independència. O fer una declaració d’independència simbòlica que es ratifiqui en unes eleccions “constituents”. Del resultat n’haurien de sorgir les majories per fer una Constitució catalana. En aquest període no queda clar quin seria l’estatus de Catalunya i la resposta de l’Estat seria incerta.

Mediació

Una altra de les opcions és fer una declaració al Parlament, per part de Puigdemont, que convidi l’Estat a la mediació internacional o a obrir una negociació. És poc probable, però, que d’aquí a dimarts hi hagi cap actor internacional que s’ofereixi per mediar i que sigui acceptat per tots dos governs. De moment la Unió Europea, malgrat la repressió policial de l’1-O, tracta el cas català com un afer intern.

stats