Publicitat
Publicitat

GUERRA A SÍRIA

La regió kurda d'Alep resisteix el setge islamista

Els combats i el bloqueig provoquen una crisi humanitària

Només 300 metres separen les trinxeres excavades per les Unitats de Protecció Kurdes (YPG) i les posicions de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) a la població de Basufane, al nord de la província d'Alep i des d'on es divisen les ruïnes de la mil·lenària basílica de Sant Simeó, ara en mans dels islamistes. Desenes de milicians i milicianes kurds s'oculten en un laberint de trinxeres i amagatalls esperant un nou atac d'aquest grup vinculat a Al-Qaida.

Després de prendre Bab al-Hawa i Bab al-Salam -principals passos fronterers amb Turquia- a l'Exèrcit Sirià Lliure, ara l'ISIL ha situat la regió de majoria kurda d'Afrin en el seu punt de mira. Els islamistes radicals acusen els kurds d'infidels i de donar cobertura a les tropes governamentals que resisteixen a Nubl i Zahraa, les úniques ciutats xiïtes del nord de Síria. La regió és molt rica en recursos naturals i és la gran productora d'oli del país.

"Com que no poden apoderar-se d'Afrin per la via militar ara intenten ofegar-nos tancant l'entrada d'aliments i productes bàsics", explica a l'ARA Piling Serewa, cap del destacament, des de l'interior d'un dels búnquers excavats per les YPG. El comandant kurd mostra un pamflet que l'ISIL està repartint als civils que travessen els seus controls. "A partir de l'1 de desembre estarà prohibida l'entrada de qualsevol tipus de mercaderia a la regió d'Afrin controlada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i aliats del règim. Les persones que vulguin entrar o sortir de la regió seran portades davant un jutjat islàmic per investigar si tenen alguna relació amb els infidels", adverteix el text.

Amb aquest llenguatge els grups islamistes radicals intenten desprestigiar la postura del Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca política del PKK a Síria, que des del principi del conflicte el març del 2011 ha mantingut una posició d'autodefensa davant del règim, l'oposició i els grups islamistes.

Detencions arbitràries

Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, "50 civils kurdo-sirians del nord de la província d'Alep han estat capturats en les últimes hores" a mans d'aquests grups radicals. Des d'aquest estiu els combats entre els grups islamistes i la milícia kurda s'han intensificat i han obert un nou front al nord de Síria. A la regió de Qamishlo, les YPG han fet retrocedir l'ISIL; en canvi, a Afrin i Kobane només poden contenir-lo. "Per combatre Al-Qaida tenim tres línies defensives: la primera són tiradors d'elit del PKK que han vingut des de Qandil per lluitar. A la segona se situen les YPG i finalment tenim la població civil, que ens dóna suport", constata un milicià kurd.

Al setge d'Al-Qaida pel sud s'hi ha d'afegir la negativa turca a l'entrada de productes pel nord", denuncia Hassan, un dels màxims dirigents del PYD a la regió. El cert és que Ankara veu amb preocupació com la branca política del PKK lidera una coalició de partits, el Consell Suprem Kurd, que acaba de crear una administració interina per omplir el buit creat per la sortida del règim.

Contraban de productes bàsics

Malgrat que Turquia no ha obert cap pas fronterer amb aquesta zona de majoria kurda del nord d'Alep, aquest diari ha pogut constatar que, conscients de la tragèdia humanitària que pot produir-se, els militars turcs estan fent els ulls grossos permetent que contrabandistes entrin productes de primera necessitat.

Abans del conflicte l'estat subvencionava el pa: un quilo només costava 15 lliures sirianes, uns 10 cèntims d'euro. "Ara el preu s'ha disparat fins a les 130 lliures, prop de 70 cèntims", es queixa Daleel, un jove sirià. Segons fonts de l'administració kurda de Síria, si el setge continua "Afrin només té reserves de farina per als pròxims tres mesos". La gasolina s'ha disparat fins a les 200 lliures, més d'un euro.

Aïllada geogràficament de les altres regions del Kurdistan sirià i sense la rereguarda del Kurdistan iraquià, la situació de la zona també es veu agreujada pel flux de refugiats: en els últims mesos la regió ha passat de 500.000 a 800.000 habitants a causa dels desplaçats que fugen tant dels bombardejos indiscriminats del règim com de la severitat de la xaria, l'estricta llei islàmica que volen imposar els islamistes radicals.