Publicitat
Publicitat

Els girs de Pedro Sánchez i Susana Díaz amb el concepte ‘nació’

Els candidats acumulen declaracions contradictòries

Més de 10 anys després que la negociació de l’Estatut posés en primer pla el debat sobre el concepte nació i provoqués hores de negociació a dins del PSOE -aleshores al capdavant del govern espanyol-, els socialistes continuen donant voltes a quina és la seva posició. Catalunya és un dels principals reptes que té sobre la taula el principal partit de l’oposició a l’Estat, i bona part de les primàries es juguen en la distància que Pedro Sánchez aconsegueixi sobre Susana Díaz. En el debat sobre el concepte nació, però, tots dos han posat de manifest que hi ha viratges.

La sensació de viratge continu la va resumir durant el debat la presidenta d’Andalusia en un dels seus dards més esmolats a Sánchez: “No es pot tenir cada dia de la setmana una idea d’Espanya”, va avisar Díaz, que va acusar l’ex secretari general socialista d’“entrar i sortir” de la Declaració de Granada -l’acord que limita el model territorial del PSOE- segons li convé. Tot i ser considerat el candidat menys bel·ligerant contra la definició de Catalunya com a nació, Sánchez ha demostrat la seva incomoditat amb el debat. Una situació que l’ha dut a alternar declaracions com la del 22 d’abril a Barcelona, quan va assegurar que “cal reconèixer Catalunya com a nació”, amb la negativa a introduir aquest concepte l’any 2015 a la reforma constitucional que impulsava el PSOE perquè “el nacionalisme utilitza aquest terme com un concepte excloent”.

De fet, si habitualment en els seus actes amb el PSC Sánchez parla de Catalunya com a “nació”, quan surt del Principat acostuma a afegir-hi un adjectiu i parla de “nació cultural”. Un matís al qual ahir Sánchez provava de treure ferro en una entrevista a la Cadena SER remarcant la que realment és la línia vermella pel que fa al model territorial: l’oposició frontal al dret a decidir tot i la seva defensa d’Espanya com una “nació de nacions”.

Díaz i l’estat “plurinacional”

També Susana Díaz, però, ha flirtejat amb els matisos amb el terme nació. Tot i que ha fet de la seva oposició a qualsevol cessió a Catalunya una de les banderes del seu lideratge a Andalusia, també dilluns durant el debat entre candidats Díaz va haver d’aguantar els atacs dels seus opositors per haver avalat en algun moment Catalunya com a nació. Així, Sánchez li va recordar que com a diputada socialista va votar al Congrés a favor de l’Estatut, que, en el seu preàmbul, reconeixia Catalunya com a nació, però també declaracions de la presidenta andalusa de l’any 2014 en què afirmava que la sobirania de l’Estat “és indivisible” però obria la porta a negociar el terme nació per a Catalunya.

El llibre del periodista Jesús Maraña Al fondo a la izquierda (Planeta) aporta algunes claus en aquest sentit. Segons explica l’autor, en una conversa amb ell la presidenta andalusa li reconeixia que “el més gros” que està passant a l’Estat és el Procés, i que el PSOE tenia l’escenari “més difícil” perquè la seva no era una posició de “blanc o negre”. Per això Díaz apunta que cal que els socialistes espanyols vagin de bracet amb el PSC a l’hora d’afrontar el repte català i confessa que creu que algun dia caldrà reconèixer que Espanya és un estat “plurinacional” i “assumir a tots els efectes que Catalunya té singularitats”. Això sí, en ser preguntada si defensarà expressament que Espanya és un estat plurinacional, Díaz respon: “En el seu moment, quan toqui, pas a pas”. Mentrestant, el PSOE segueix donant voltes al terme nació.