Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Sense finançament fins al 2015

Montoro retarda la revisió del sistema i intenta calmar els ànims dient que publicarà les balances fiscals

El nou model de finançament autonòmic no arribarà fins al 2015. Això sí, prèviament s'haurà fet pública l'actualització de les balances fiscals (l'última és del 2008). Una de freda i una de calenta. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va tirar per terra ahir les aspiracions de les comunitats més perjudicades, com ara Catalunya, el País Valencià i les Balears, que esperaven negociar enguany el sistema i que entrés en vigor l'any que ve per alleugerir els problemes de tresoreria. Montoro va intentar suavitzar l'impacte del retard anunciant l'elaboració de les balances fiscals, que reforcen els arguments dels territoris més solidaris per tendir a un sistema més equilibrat.

L'actual sistema de finançament va entrar en vigor el gener del 2009. Una de les seves clàusules estableix que s'haurà de revisar cada cinc anys i fa uns mesos el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va acordar crear un grup de treball per començar-ne a parlar. Les comunitats aportadores (moltes, governades pel PP) confiaven en la reforma, i més tenint en compte l'oposició que van fer a l'última reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) aprovada per José Luis Rodríguez Zapatero quan governava després de pactar-la amb el tripartit basant-se en l'Estatut. Però el CPFF prorroga el sistema actual. Montoro feia mesos que especulava amb la data definitiva, però ahir ho va dir clar a la Moncloa: "És completament probable que es posi en marxa el 2015", va sentenciar.

Parla de problemes tècnics

Amb la mateixa solemnitat, per si hi havia dubtes, el ministre d'Hisenda va insistir que és "impossible" que l'any que ve entrin en vigor noves regles de finançament. Des del ministeri ho atribueixen a qüestions tècniques. Expliquen que ja s'havia planificat que el pròxim exercici sigui el de la renegociació en funció de l'experiència que s'hagi adquirit.

Per si de cas, el ministre va confirmar que es publicaran les balances fiscals que mesuren la diferència entre el que l'Estat ingressa dels ciutadans d'una comunitat i el que rep després cada territori. Montoro és conscient que l'endarreriment del sistema molestarà alguns barons del seu partit, com Alberto Fabra i José Ramón Bauzá. CiU en l'anterior legislatura volia el pacte fiscal. Rajoy va dir que no amb claredat i ara la lògica és la del dret a decidir. El Govern ja no empenyerà com abans per un nou model però sí que ho feien els dirigents de PP català, que presenten la negociació del nou model com una batalla política més productiva i realista que la de l'estat propi. Ara, Alícia Sánchez-Camacho queda en mal lloc. El País Valencià i les Balears confiaven a contrarestar uns mals resultats de les negociacions sobre l'objectiu de dèficit amb un finançament millor.

Dijous durant la reunió del CPFF Montoro ja va deixar caure als consellers econòmics que està estudiant les balances fiscals. Ho ha encarregat al grup de treball que tenia el mandat d'analitzar el model de finançament en paral·lel a un altre equip que estudia el límit asimètric de dèficit públic.

Tot i que el PP mai ha reivindicat amb ímpetu la publicació de les balances -és més, va arribar a dir que atemptava contra el principi de solidaritat-, ahir el ministre va admetre que "són una eina útil", que aporten "transparència" i tenen "un efecte clarificador". No obstant, va evitar concretar quina metodologia s'emprarà i quan es faran públiques. Fonts d'Hisenda apuntaven que no serà com a mínim fins a finals d'any, ja que primer es vol resoldre l'objectiu de dèficit individualitzat abans d'obrir un altre conflicte.

El mètode que s'utilitzarà és més que rellevant, ja que en funció de si s'opta per una metodologia o una altra el resultat canvia. Quan les va fer públiques el 2008, Zapatero no es va atrevir a dir quin estudi era el bo i va publicar sis càlculs distints. En tots els casos es determinava el mateix, les comunitats que més aportaven i menys rebien sempre eren les mateixes i canviaven de posició al pòdium en funció del model. La forquilla del dèficit fiscal català es va moure entre el 6,38 i el 8,7% del PIB.

L'alternativa

El secretisme ministerial és absolut, però veus del grup del PP al Congrés creuen que la millor opció seria que es fes una mitjana entre els resultats que donaria l'aplicació dels diversos mètodes de Zapatero. Consideren que seria una dada objectiva i útil per negociar.

La realitat és que en el fons no s'esperen sorpreses en els resultats que surtin de la publicació de les balances fiscals. De fet, els càlculs de la Generalitat segueixen situant el dèficit fiscal català en 16.000 milions malgrat la crisi. Montoro va advertir ahir que el resultat sempre serà el mateix: "Des dels territoris on hi ha persones amb més renda sempre hi haurà una aportació més gran a les finances públiques". El conseller Andreu Mas-Colell va celebrar la decisió de Montoro. A El matí de Catalunya Ràdio va denunciar que Hisenda "ja ho hauria d'haver fet fa molt de temps". El temps català és un altre.