EL LABORATORI EUROPEU
Política 16/06/2013

Les europees posaran a prova la fortalesa del PP i el PSOE

A un any dels comicis, les expectatives dels dos partits són tan incertes que no tenen un candidat clar

M. Eugènia Quetglas
4 min

MadridEl 25 de maig del 2014 el PP i el PSOE poden tenir una nit agredolça. Les enquestes no posen en dubte que seran les dues forces més votades en les eleccions europees, però la mossegada que els poden fer IU i UPyD pot ser grossa. Per primera vegada en la història de l'Espanya europea es concentren una sèrie d'elements que fan tremolar el bipartidisme.

La desafecció social cap a la classe política és un fenomen a l'alça els últims anys. Si a això s'hi suma el desgast del bipartidisme que mostren les enquestes, és lògic que les alarmes de les seus del PP i el PSOE s'hagin activat de cara a la pròxima cita electoral per compondre el Parlament Europeu. Espanya és una circumscripció única i, per tant, si hi ha un vot de càstig als dos principals partits, les formacions emergents poden acabar doblant resultats.

A més, si no s'aconsegueix una xifra de participació semblant a la de les anteriors eleccions (44,9% el 2009) pot ser un altre fracàs. La dada positiva espanyola -si no hi ha sorpreses negatives- és que no tindran èxit les candidatures d'ultradreta, com sí que passa en altres estats europeus. Això no impedeix que l'euroescepticisme guanyi molt protagonisme d'aquí a les eleccions. Si quan arribaven grans partides pressupostàries procedents de Brussel·les per finançar projectes autonòmics i de desenvolupament als espanyols no els entusiasmava gaire participar en els comicis europeus, ara que s'ha girat la truita i es dicten des d'Europa les polítiques d'austeritat sembla encara més difícil que els gurus de les campanyes puguin seduir més votants.

De fet, segons fonts populars, com que s'ensumen que la nit electoral no serà gaire llustrosa, no hi ha cap candidat de pes a ser cap de cartell que s'estigui promocionant amb entusiasme. "A ningú li agrada ser la imatge d'un fracàs, encara que es guanyi", apunten. Això sí, ningú posa en dubte que aquesta prevenció és només per una qüestió d'imatge, perquè ser eurodiputat és molt més llaminer que ser diputat en qualsevol cambra de l'Estat o fins i tot ministre: a Brussel·les es cobra molt més i per una feina menys criticada i més lleugera.

La promesa a Iceta

Les apostes sobre el cap de llista del PP estan més obertes que les del PSOE. En aquest cas, fonts de la direcció federal van explicar que l'actual eurodiputat Juan Fernando López Aguilar ha fet saber a la cúpula el seu interès a seguir al capdavant de la comitiva socialista espanyola, i tot apunta que tornarà a repetir. En aquest cas, si el primer secretari del PSC, Pere Navarro, compleix la seva paraula, el polític canari compartiria papereta electoral amb Miquel Iceta: és una promesa feta quan Iceta es va apartar de la direcció del grup socialista al Parlament.

Durant uns dies va córrer el rumor que la número dos del PSOE, Elena Valenciano, s'hauria postulat per tornar a ser eurodiputada, però sembla que la mà dreta d'Alfredo Pérez Rubalcaba preferiria moure fils per anar a algun organisme internacional quan Rubalcaba doni per tancada la seva etapa al capdavant del PSOE.

En la mateixa línia anirien les intencions del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete. Des de fa més de mig any, quan es començava a especular sobre una possible remodelació de l'executiu de Mariano Rajoy, es donava per fet que Rajoy pensava justament en ell per ser el primer nom a les europees. Sembla que els desitjos de l'encara ministre són uns altres. Segons fonts pròximes al titular d'Agricultura, la seva única ambició és "ser comissari europeu". Les fonts recorden que Cañete ja ha estat diputat, eurodiputat i dues vegades ministre. Per tancar la seva etapa política i amb els coneixements d'una dilatada carrera institucional, "seria el substitut ideal de Joaquín Almunia".

Amb l'autodescart de Cañete, en la borsa de candidats populars hi apareixen molts noms. D'entrada, el distanciament de Jaime Mayor Oreja amb la direcció actual del PP fa pensar a molts diputats del Congrés que no serà reelegit. Ara bé, l'afegit es repeteix arreu: "Amb Mariano mai se sap!"

La versió canviaria una mica si es té en compte un comentari que va fer l'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras. Va afirmar que no repetirà perquè qui fa les llistes del PP és la número dos, María Dolores de Cospedal, i no el vol: "Parlo d'una manera massa oberta". També hi pot ajudar que l'actual vicepresident del Parlament Europeu no desmenteix els rumors que estaria gestant un nou partit.

L'experiència és un grau

Un nom que sona amb força al PP és el de Ramón Luis Valcárcel. El president de Múrcia ja va anunciar que aquesta era l'última legislatura com a president i asseguren que li està agradant molt la tasca europea com a president del Comitè de les Regions.

Tampoc és descartable que torni al Parlament Europeu l'actual secretari d'Estat per a la UE, Íñigo Méndez de Vigo. Va deixar l'escó europeu quan el ministre Margallo li va trucar per encarregar-li les relacions amb la Unió. Ha estat un dels artífexs reals del pacte europeu segellat entre Rajoy i Rubalcaba, cosa que pot ser un bon passatge de tornada a Brussel·les, però aquest cop al capdavant de l'expedició.

Queda menys d'un any per a les europees. Ara Rajoy ha de triar entre l'experiència o jugar la carta d'un candidat mediàtic sense garanties de ser productiu, però que podria capgirar les enquestes.

stats